Back Sewe doodsondes Afrikaans Seofon dēadlica synna ANG السبع خطايا المميتة Arabic السبع خطايا المميته ARZ Pecaos capitales AST Yeddi ölümcül günah Azerbaijani Septīnė smėrtėnė griekā BAT-SMG Седемте смъртни гряха Bulgarian Seizh pec'hed kapital Breton Sedm hlavních hříchů Czech
Els set pecats capitals[1] són una classificació dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat. L'Església catòlica romana dividix els pecats en dues categories principals:[2] els "venials", aquells que són relativament menors i poden ser perdonats a través de qualsevol sagrament de l'Església; i els "mortals", els quals, quan són comesos, destruïxen la vida de gràcia i creen l'amenaça de condemnació eterna a menys que siguin absolts pel sagrament de la confessió, o sent perdonats després d'una perfecta contrició per part del penitent.
Llistats en el mateix ordre usat per Gregori I, Magne (c.540?-604) al segle VI[1] i després per Dante Alighieri a la Divina Comèdia (c.1308-1321), els Set Pecats Capitals són els següents:
El vuité pecat capital, vanaglòria o vanitat, va ser eliminat per Sant Tomàs d'Aquino. Cadascun dels Set Pecats Capitals té un contrari corresponent en set virtuts, que són (en el mateix ordre): castedat, temprança, caritat, diligència, paciència, benevolència i humilitat.
- ↑ 1,0 1,1 «Pecat capital». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cassian, John (2000). The Institutes. Newman Press of the Paulist Press. ISBN 0809105225