Per a altres significats, vegeu «Persona (desambiguació)». |
Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter. El terme és definit de manera diferent per diferents autors de diferents disciplines, i per diferents cultures de diferents llocs i èpoques.
A l'antiga Roma, la paraula «persona» (llatí) o «prosopon» (πρόσωπον, grec) originalment es referia a les màscares que duien els actors a l'escena. Les diferents màscares representaven les diverses «personae» de l'obra escènica.[1] El concepte de «persona» fou desenvolupat més endavant durant els debats trinitaris i cristològics des del segle I al segle vi. Des de llavors, s'han produït canvis significatius pel que fa al significat de la paraula i al seu ús, i s'han fet intents de redefinir-la, amb diferents graus d'èxit i influència.
En addició a la qüestió del «caràcter de persona» –és a dir, aquella característica que fa que un ésser pugui ser considerat una persona– hi ha qüestions relatives a la identitat personal, és a dir, què fa que qualsevol persona particular sigui aquesta persona particular i no pas una altra, i què fa que una persona d'un moment determinat sigui la mateixa persona que era anteriorment, tot i els canvis que hagi pogut patir entremig.