Back فستق Arabic پيسطاش ARY فزدق ARZ Əsl püstə Azerbaijani اصل پوسته AZB Фісташка сапраўдная Byelorussian Шамфъстък Bulgarian পেস্তা বাদাম Bengali/Bangla Pistacija BS Pistatso CEB
Pistacia vera  | |
|---|---|
 Pistatxer amb fruits | |
| Dades | |
| Font de | pistatxo i oli de festuc |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 63497 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Anacardiaceae |
| Gènere | Pistacia |
| Espècie | Pistacia vera L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg.[1]
Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals, són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor comestible d'una flaire característica. Tant el fruit com la llavor s'anomena festuc o pistatxo, tot i que aquests mots s'utilitzen principalment per referir-se a la llavor.
És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents.
L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.
Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.
En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que no fan fruit, i per aquesta raó van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.