El plor és l'acte de vessar llàgrimes com a resposta a un estat emocional o de dolor. Les emocions que poden portar a plorar inclouen la tristesa, la ira, l'emoció i fins i tot la felicitat. L'acte de plorar s'ha definit com "un fenomen secretomotor complex caracteritzat pel vessament de llàgrimes de l'aparell lacrimal, sense cap irritació de les estructures oculars", en canvi, aporta un alleujament que protegeix de la conjuntivitis.[1] Un terme mèdic relacionat és el llagrimeig, que també es refereix al vessament no emocional de llàgrimes.[2]
Perquè el plor es descrigui com a plorar, normalment ha d'anar acompanyat d'un conjunt d'altres símptomes, com ara una inhalació lenta però erràtica, casos ocasionals de contenció de la respiració i tremolor muscular. Aquesta conducta és pròpia dels éssers humans i es basa físicament en una connexió entre el conducte llagrimal i les àrees del cervell que gestionen les emocions. El plor està regulat culturalment.[3][4]
Si bé la llàgrima té com a funció hidratar i netejar l'ull, les llàgrimes produïdes durant el plor emocional tenen una composició química diferent d'altres tipus de llàgrimes. Contenen quantitats significativament més grans de les hormones prolactina, hormona adrenocorticotròpica i Leu-encefalina,[5] i els elements potassi i manganès.[6]