Back Prêrie Afrikaans سهوب البراري Arabic Praderíes de Norteamérica AST Preri Azerbaijani Прэрыя Byelorussian Прерия Bulgarian Prerija BS Prérie Czech Prærie Danish Prärie German

Praderia

Vista d'una praderia de Dakota del Sud a l'estiu, amb l'herba seca

Una praderia és un ecosistema dins del bioma denominat praderies, sabanes i matollars temperats, es tracta de grans extensions de terreny coberts de prats o de comunitats herbàcies.[1] La vegetació dominant està formada principalment per gramínies, plantes herbàcies i arbusts, amb una formació vegetal alta (1-2 metres), densa i sense arbres, pròpia de les grans planes de l'Amèrica del Nord. És l'equivalent de l'estepa de l'Europa oriental.[2]

El terme praderia abasta l'àrea coneguda com les terres baixes interiors del Canadà, els Estats Units i Mèxic, que inclou totes les Grans Planes, així com la terra més humida i muntanyosa a l'est. Als Estats Units, l'àrea està constituïda per la majoria o la totalitat dels estats de Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Kansas i Oklahoma, i parts importants dels estats de Montana, Wyoming, Colorado, Nou Mèxic, Texas, Missouri, Iowa, Illinois, Indiana, Wisconsin i el sud de Minnesota. La Palouse de Washington i la Vall Central de Califòrnia també són praderies. Les praderies canadenques ocupen vastes àrees de Manitoba, Saskatchewan i Alberta. Les praderies tenen una gran diversitat de flora i fauna, sovint el sòl és ric per la biodiversitat i un clima temperat.[3][4][5]

En taronja les estepes subtropicals temperades. En groc les estepes fredes. Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen.

Les praderies de les Grans Planes de l'Amèrica del Nord, la pampa de l'Argentina, Brasil i l'Uruguai o les estepes de l'Europa Oriental,[1] d'Ucraïna, Rússia i Kazakhstan, són semblants. Però es diferencien per la quantitat de precipitació que reben, les temperatures mínimes, la durada de l’estació freda i en la peculiaritat de les espècies animals i vegetals que s’hi troben.[6]

Per tant, a l’Amèrica del Nord els paisatges semblants a les estepes eurasiàtiques s’anomenen praderies. L’àrea que ocupen és menor (uns 270 milions d’hectàrees) i, en general, són més humides (de 400 a 1.000 mm de precipitacions anuals). Com es pot apreciar al mapa no formen una banda allargassada, com a Euràsia, sinó que s’estenen pel centre de l’Amèrica del Nord. Al nord confina amb el bioma dels boscos boreals i al sud amb el golf de Mèxic i els semideserts del sud-oest dels Estats Units i el nord de Mèxic.[7]

  1. ↑ 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 18. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 292. ISBN 84-7739-018-5. 
  2. ↑ «Praderia». Termcat. [Consulta: 26 juny 2024].
  3. ↑ Alford, Aaron L.; Hellgren, Eric C.; Limb, Ryan; Engle, David M. «Experimental tree removal in tallgrass prairie: variable responses of flora and fauna along a woody cover gradient». Ecological Applications, vol. 22, 3, 19-05-2012, pàg. 947–958. DOI: 10.1890/10-1288.1. PMID: 22645823.
  4. ↑ Agnew, William; Uresk, Daniel W.; Hansen, Richard M. «Flora and fauna associated with prairie dog colonies and adjacent ungrazed mixed-grass prairie in western South Dakota». Journal of Range Management, vol. 39, 2, 3-1986, pàg. 135–139. DOI: 10.2307/3899285. JSTOR: 3899285.
  5. ↑ Lark, Tyler J. «Protecting our prairies: Research and policy actions for conserving America’s grasslands». Land Use Policy, vol. 97, 01-09-2020, pàg. 104727. DOI: 10.1016/j.landusepol.2020.104727. ISSN: 0264-8377.
  6. ↑ «Els rigors de la continentalitat». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 26 juny 2024].
  7. ↑ «Les estepes i les praderies seques al món». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 26 juny 2024].

Developed by StudentB