Praderia

Vista d'una praderia de Dakota del Sud a l'estiu, amb l'herba seca

Una praderia és un ecosistema dins del bioma denominat praderies, sabanes i matollars temperats, es tracta de grans extensions de terreny coberts de prats o de comunitats herbàcies.[1] La vegetació dominant està formada principalment per gramínies, plantes herbàcies i arbusts, amb una formació vegetal alta (1-2 metres), densa i sense arbres, pròpia de les grans planes de l'Amèrica del Nord. És l'equivalent de l'estepa de l'Europa oriental.[2]

El terme praderia abasta l'àrea coneguda com les terres baixes interiors del Canadà, els Estats Units i Mèxic, que inclou totes les Grans Planes, així com la terra més humida i muntanyosa a l'est. Als Estats Units, l'àrea està constituïda per la majoria o la totalitat dels estats de Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Kansas i Oklahoma, i parts importants dels estats de Montana, Wyoming, Colorado, Nou Mèxic, Texas, Missouri, Iowa, Illinois, Indiana, Wisconsin i el sud de Minnesota. La Palouse de Washington i la Vall Central de Califòrnia també són praderies. Les praderies canadenques ocupen vastes àrees de Manitoba, Saskatchewan i Alberta. Les praderies tenen una gran diversitat de flora i fauna, sovint el sòl és ric per la biodiversitat i un clima temperat.[3][4][5]

En taronja les estepes subtropicals temperades. En groc les estepes fredes. Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen.

Les praderies de les Grans Planes de l'Amèrica del Nord, la pampa de l'Argentina, Brasil i l'Uruguai o les estepes de l'Europa Oriental,[1] d'Ucraïna, Rússia i Kazakhstan, són semblants. Però es diferencien per la quantitat de precipitació que reben, les temperatures mínimes, la durada de l’estació freda i en la peculiaritat de les espècies animals i vegetals que s’hi troben.[6]

Per tant, a l’Amèrica del Nord els paisatges semblants a les estepes eurasiàtiques s’anomenen praderies. L’àrea que ocupen és menor (uns 270 milions d’hectàrees) i, en general, són més humides (de 400 a 1.000 mm de precipitacions anuals). Com es pot apreciar al mapa no formen una banda allargassada, com a Euràsia, sinó que s’estenen pel centre de l’Amèrica del Nord. Al nord confina amb el bioma dels boscos boreals i al sud amb el golf de Mèxic i els semideserts del sud-oest dels Estats Units i el nord de Mèxic.[7]

  1. 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 18. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 292. ISBN 84-7739-018-5. 
  2. «Praderia». Termcat. [Consulta: 26 juny 2024].
  3. Alford, Aaron L.; Hellgren, Eric C.; Limb, Ryan; Engle, David M. «Experimental tree removal in tallgrass prairie: variable responses of flora and fauna along a woody cover gradient». Ecological Applications, vol. 22, 3, 19-05-2012, pàg. 947–958. DOI: 10.1890/10-1288.1. PMID: 22645823.
  4. Agnew, William; Uresk, Daniel W.; Hansen, Richard M. «Flora and fauna associated with prairie dog colonies and adjacent ungrazed mixed-grass prairie in western South Dakota». Journal of Range Management, vol. 39, 2, 3-1986, pàg. 135–139. DOI: 10.2307/3899285. JSTOR: 3899285.
  5. Lark, Tyler J. «Protecting our prairies: Research and policy actions for conserving America’s grasslands». Land Use Policy, vol. 97, 01-09-2020, pàg. 104727. DOI: 10.1016/j.landusepol.2020.104727. ISSN: 0264-8377.
  6. «Els rigors de la continentalitat». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 26 juny 2024].
  7. «Les estepes i les praderies seques al món». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 26 juny 2024].

Developed by StudentB