Princeps

Antiga Roma: Regne romà  · República Romana  · Imperi  · Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident Imperi d'Orient

Organització social:

Dret romà Assemblees romanes Senat romà Tribus romanes Gens Cursus honorum Ciutadania romana Patricis Equites Plebeus Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol Pretor Tribú de la plebs Censor Pontifex Maximus Qüestor Prefecte de la ciutat Edil Prefecte Procònsol Propretor Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador Mestre de la cavalleria Tribú consular Legat Triumvir Decemvir Vigintisexvir Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà Rei de Roma August Cèsar Imperator Princeps senatus Tetrarquia Tetrarca Magister officiorum Mestre dels soldats Governador Dux Lictor Vicarius Tribú militar

El princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític. El títol de Princeps intentava conservar l'essència de la idea republicana.

El títol de princeps es va originar sota la República Romana, i pertanyia al principal membre del Senat (princeps senatus). Indicava la posició que ocupava l'emperador, una posició que no venia donada perquè tingués un alt càrrec, o qualsevol càrrec de nova creació, sinó pel fet que el senat i el poble romà havien concedit determinats poders a un ciutadà individual, i per aquests poders es trobava situat per damunt dels seus conciutadans. El títol era creat per mitjans constitucionals i es donava a cada titular.^[1]

Tots els emperadors romans van mantenir el tractament de princeps fins l'època de Dioclecià, que seria reemplaçat pel de senyor absolut. Així finalitzava el període del Principat i començava el del Dominat.^[2]