Propileu

El propileu (del grec Προπύλαιον, propýlaion, 'davant la porta') era, a l'antiga Grècia, un vestíbul davant l'entrada a un temple, palau, àgora o ciutat. En el cas d'un santuari o recinte sagrat consistia en un camí flanquejat per edificis, d'estructura molt més complexa i monumental, normalment dotat d'una façana amb columnes, i llavors s'hi referien amb el plural Προπύλαια (propýlaia), que a través del llatí propylaea ha donat també en català el plural propileus, forma molt més usada habitualment.^[1]

Per als grecs, doncs, els Propileus eren pròpiament les entrades monumentals com les existents a Eleusis, Corint, Epidaure o Atenes, i principalment es refereixen a l'entrada a l'Acròpoli d'Atenes.

La construcció dels Propileus atenencs va ocupar cinc anys (del 437 aC al 432 aC) i va costar 2.000 talents. Fou obra de l'arquitecte Mnèsicles i incloïa pintures de Polignot i probablement de Protògenes. A la dreta hi havia el temple de Nike Àptera i, tancant l'entrada, l'estàtua d'Hermes; els Propileus estaven adornats amb moltes altres estàtues. Un camí que anava entre l'àgora i els propileus que era l'única entrada a l'acròpoli. És considerat un dels més perfectes treballs artístics grecs.

De vegades també s'usa la paraula per referir-se a les entrades monumentals dels temples egipcis.