Back اللغة القلطية البدائية Arabic Idioma protocélticu AST Пракельцкая мова Byelorussian Пракельцкая мова BE-X-OLD Протокелтски език Bulgarian Kentkeltieg Breton Urkeltisch German Proto-Celtic language English Kelta pralingvo Esperanto Idioma protocéltico Spanish
cap valor  | |
|---|---|
| Tipus | protollengua |
| Ús | |
| Parlants | llengua morta |
| Autòcton de | Europa central, occidental i Galàcia |
| Estat | cap valor |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees cèltic | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Codis | |
| SIL | gle |
El protocelta, també anomenat celta comú, és el suposat avantpassat de totes les llengües cèltiques conegudes. Parlat probablement cap al 800 aC, el seu lèxic pot ser reconstruït amb l'ajuda del mètode comparatiu de la lingüística històrica. El protocelta és una llengua descendent directa del protoindoeuropeu i és àmpliament considerada com la primera de les llengües indoeuropees a dispersar-se en l'Europa nord-occidental i atlàntica. L'àrea on sembla que es va desenvolupar perceptiblement per primera vegada el protocelta, en oposició al dialecte centum anterior, correspondria a la cultura de Hallstatt, en les extremitats occidentals de l'Urnfield.
A partir d'aproximadament el 800 aC, aquesta cultura va introduir l'edat de ferro a Europa per influència d'elements traco-cimeris. S'ha arribat a indicar la possibilitat que els cimeris fossin els avantpassats dels cimbris i dels sicambris, i per tant l'origen del terme Cymru, a pesar que altres etimologies explicarien millor aquest últim terme.
La reconstrucció del protocelta encara s'està fent en l'actualitat. El cèltic continental presenta moltes proves fonològiques i algunes morfològiques, i el material catalogat és encara molt escàs per permetre una reconstrucció segura de la sintaxi. Malgrat tenir algunes frases completes escrites en gal i celtiber, la literatura cèltica substancialment més antiga es troba en l'irlandès antic, la més antiga llengua cèltica insular registrada.
Algunes hipòtesis apunten a l'existència d'una llengua protoitalocelta, que agruparia el protocelta i el protoitàlic com una branca de l'indoeuropeu, però no estan demostrades i existeix controvèrsia entre els investigadors.[1]
- ↑ : Polomé, Edgar; Winter, Werner, eds. (1992). Reconstructing Languages and Cultures (1a ed.). Berlin, New York: Mouton de Gruyter.