Prova (dret)

Una prova, en dret, és tot motiu o raó aportat al procés pels mitjans i procediments acceptats de la llei per portar-li al jutge al convenciment de la certesa sobre els fets^[1] discutits en un procés. Certs experts assignen a la prova la finalitat d'establir la veritat dels fets i no només el convenciment al jutge.^[2]

Des d'un punt de vista processal, la prova s'aprecia des de tres aspectes: des de la seva manifestació formal (mitjans de prova), des de la seva manifestació substancial (els fets que es proven) i des del punt de vista del resultat subjectiu (el convenciment en la ment del jutjador).^[3] Quant a la primera manifestació els mitjans de prova són els vehicles a través dels quals provem un fet, objecte o circumstància i estan establerts en la llei (testimoniatges, peritatges, inspeccions, etcètera), mentre que la manifestació substancial fa referència als fets que es volen provar a través d'aquests mitjans (existència d'un contracte, comissió d'una infracció, etcètera).

Es poden provar tots els fets, a excepció dels fets negatius substancials i dels fets que són moral i físicament impossibles. En un procés judicial s'han de provar els fets que són objecte de litigi, tenint generalment la càrrega de la prova aquell que ha afirmat un fet que no ha estat admès per la contrapart.