Qumran (hebreu: קומראן; àrab: قمران, Qumrān) és una vall situada al desert de Judea, a les costes occidentals de la mar Morta, a prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia. Durant el regnat del rei Joan Hircà I, entre el 134 i 104 aC, va estar habitada fins que els romans van fer caure Jerusalem i van destruir l'assentament dels essenis al 68 dC. El lloc és conegut perquè el 1947, a onze coves separades per un quilòmetre, s'hi van trobar els Manuscrits de la mar Morta. Són nou-cents rotlles,[1] que contenen parts de l'Antic Testament, salms, comentaris i algunes escriptures més. Estan escrits en hebreu, arameu i grec. És possible que fugint de la guerra, algunes sectesjueves, probablement essenis,[2] tot i que hi ha moltes teories,[3] guardessin aquests rotlles a les coves del mar Mort.
↑A. Piñero-D. Fernández Galiano. Los manuscritos del Mar Muerto y la comunidad esenia de Khirbet Qumrán. Ediciones El Almendro, 1994.
↑Díaz Ródenas, Juan Miguel «¿Hay algo nuevo sobre Qumrán?». Facultat de Teologia de València, 25-01-2013. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2013 [Consulta: 12 agost 2013].