Vaspurakan (armeni: Վասպուրական, Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps'[1]) fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia. a l'edat mitjana esdevingué un regne independent centrat al Llac Van. La regió, que avui en dia es reparteix entre l'est de Turquia i el nord-oest de l'Iran, es considera el bressol de la civilització armènia.[1] El 1021, el rei de Vaspurakan, Senekerim-Joan Artsruní, veient-se incapaç de mantenir a ratlla els seus veïns musulmans, cedí el seu regne a l'emperador romà d'Orient Basili II a canvi d'extenses terres i el càrrec de governador del tema de Sebaste. En un primer moment, Basili II deixà la nova província en mans de Basili Argir, però ben aviat l'hagué de substituir per la seva incompetència. El protoespatari Nicèfor Comnè fou elegit per succeir a Basili Argir com a governador (estrateg o catepà) i ràpidament imposà l'autoritat romana d'Orient al territori.