Renzo Piano (Gènova, 1937), és un arquitecte italià. Guanyador del Premi Pritzker i un dels arquitectes més prolífics de les últimes tres dècades. Va estudiar la il·luminació natural per mitjà del sostre en algunes fàbriques d'Olivetti i creà el pavelló de la Indústria italiana a Osaka (1970).
Entre els seus edificis destacats destaquen el Centre Georges Pompidou de París (amb Richard Rogers, 1977), The Shard a Londres (2012), el Museu Whitney d'Art Americà de la ciutat de Nova York (2015), Istanbul Modern a Istanbul (2022)[1] i el Centre Cultural de la Fundació Stavros Niarchos a Atenes (2016). Va guanyar el Premi Pritzker d'Arquitectura el 1998.
El seu taller d'arquitectura (Renzo Piano Buiding Worshop) té la seu als afores de Gènova.
Piano és Senador vitalici al Senat italià des del 2013.