Riu Kuban

Plantilla:Infotaula indretRiu Kuban
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaKaratxai-Txerkèssia (Rússia), Adiguèsia (Rússia), krai de Krasnodar (Rússia), Krasnodar (Rússia) i krai de Stàvropol (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióElbrús Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar d'Azov Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 27′ 40″ N, 42° 05′ 46″ E / 43.4611°N,42.0961°E / 43.4611; 42.0961
45° 20′ 21″ N, 37° 24′ 11″ E / 45.3392°N,37.4031°E / 45.3392; 37.4031
Afluents
Característiques
Dimensió870 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica57.900 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal425 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Conca del Kuban.

El Kuban (en nogai Kuman; en txerkès Phshiz; en rus Кубань, pronunciat [kuˈbanʲ]) és un riu del Caucas, un dels quatre grans rius de la regió. Corre pel krai de Krasnodar (uns 660 km) passant també per la república de Karatxai-Txerkèssia, el territori de Stavropol i la república d'Adiguèsia. El seu curs total és de 870 km. Neix a la zona del mont Elbrús a 4.071 metres, i les tres fonts (Khurzuk, Ulu-Kam i Uç Kulan) s'uneixen abans d'arribar al congost que porta a la plana; desguassa per dues branques, una (Protoka) a la badia de Temriuk a la mar d'Azov, i l'altra, la principal, es reparteix entre la Mar d'Azov i la mar Negra; és navegable fins a Krasnodar. la seva conca supera els 50.000 km².

Els afluents principals per l'esquerra són: Daut, Teberdà, Bolxoi Zeléntxuk, Mali Zeléntxuk, Urup, Labà, Bélaia, Pxix, Psékups, Afips, Adagum, Aptxas i altres menors. Cap és important per la dreta.

El riu fou esmentat ja per Heròdot amb el nom Hípanis (Hypanis), que no s’ha de confondre amb el riu homònim que també desemboca al Pont Euxí.[1] Els cosacs del Kuban van agafar el nom del riu. Les ciutats principals al seu curs són Karatxàievsk, Txerkessk, Nevinnomissk, Armavir, Ust-Labinsk, Krasnodar i Temriuk.

  1. Flac, Valeri. Argonàutiques (vol. II): Llibres IV-VIII. Fundació Bernat Metge, 2017-11-02, p. 47. ISBN 978-84-9859-285-6. «Dos Hípanis desaigüen al Pont: aquest és el que esmenta Heròdot (IV 52, 1), immediatament després de l'Íster i del Tira, l'actual Bug al sud de Rússia; l'altre el mencionarà Valeri més endavant (VI 147).» 

Developed by StudentB