SDTV

SDTV (Standard Definition Television) és l'acrònim que reben els senyals de televisió que no es poden considerar senyals d'alta definició (HDTV) ni de senyal de televisió de definició millorada (EDTV).

Fins a l'aparició dels sistemes digitals, SDTV només tenia un significat, però actualment s'usa per referir-se a dos sistemes de codificació i enviament de senyals de vídeo:

• D'una banda SDTV s'usa per denominar els senyals analògics de 480 línies (NTSC) o 575 (PAL i SECAM) i que han estat els estàndards majoritaris en els últims 50 anys. La seva relació d'aspecte sempre és de 4:3, mentre que l'exploració és entrellaçada.

• D'altra banda, SDTV també s'usa genèricament per referir-se a senyals de televisió, analògics o digitals, que tenen una qualitat equivalent a la SDTV analògica. Així dels formats com VCD, VHS, Beta o SVCD amb qualitats semblants a la televisió analògica, també sovint es diu que tenen una resolució SDTV. En aquest cas, l'exploració pot ser progressiva en sistemes de poca resolució o entrellaçada si arriba a les 480 o 575 línies. La relació d'aspecte habitualment és de 4:3 tot i que també pot ser de 16:9.

A causa de la utilització de l'acrònim SDTV per referir-se a tota mena de sistemes que no són HDTV, és habitual confondre els termes i classificar sistemes EDTV com el DVD al grup de SDTV.