(fi) Saimaa | ||||
Tipus | llac | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
País de la conca | Finlàndia | |||
Entitat territorial administrativa | Savònia del Nord (Finlàndia), Savònia del Sud (Finlàndia), Carèlia Meridional (Finlàndia) i Carèlia Septentrional (Finlàndia) | |||
| ||||
Format per | Proper Saimaa (en) Lake Pyhäselkä (en) Enonvesi (en) Pyyvesi (en) Orivesi Puruvesi (en) Haukivesi (en) Pihlajavesi (en) Ukonvesi (en) | |||
Afluents | ||||
Efluent | riu Vuoksi | |||
Conca hidrogràfica | conca del riu Vuoksi i Kalajoki basin (en) | |||
Característiques | ||||
Altitud | 75,7 m | |||
Profunditat | 82 m | |||
Dimensió | 75 () km | |||
Perímetre | 14.850 km | |||
Superfície | 4.400 km² | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 69.500 km² | |||
Mesures | ||||
Volum | 36 km³ | |||
El llac Saimaa, amb una superfície de 4.400 km²,[1] és el més gran de Finlàndia i el cinquè més gran d'Europa. És el llac amb més perímetre de costa del món i conté unes 13.700 illes.[2][3][4] És al sud-est del país.[5] Entre les subconques més importants hi ha Suur-Saimaa, Orivesi, Puruvesi, Haukivesi, Yövesi, Pihlajavesi, Luonteri i Pyhäselkä.
El Saimaa amb el seu emissari, el Vuoksi, forma una conca hidrogràfica de 66.700 km², també una subconca de la conca del llac Ladoga.[6] Desemboca principalment al riu Vuoksi, que flueix al llac Làdoga, avui dia situat completament dins les fronteres russes. El canal de Saimaa connecta el llac amb el golf de Finlàndia, passant de Lappeenranta a Vyborg. Les ciutats més importants que hi ha a la seva riba són Lappeenranta, Imatra, Savonlinna i Mikkeli. A la banda sud del llac hi ha grans centrals hidroelèctriques.[5]
En aquest llac viuen el salmó del llac Saimaa[7] i una de les foques més rares d'aigua dolça, ambdues en perill d'extinció, la foca del llac Saimaa (Pusa hispida saimensis) és coneguda localment amb el nom de Norppa.
Com tots els llacs de Finlàndia, va sorgir després de la fi de les glaciacions, quan el gel fos va inundar les zones excavades per les glaceres, mentre la massa continental d'allò que avui és Finlàndia s'elevava. Hom creu que la forma actual va definir-se aproximadament fa uns 9 o 10 mil anys.[2]