Samizdat

Samizdat i negatius fotogràfics de literatura no oficial a la Unió Soviètica.

Samizdat (rus: самизда́т, ucraïnès: самви́дав, samvídav) va ser la còpia i distribució clandestina de literatura prohibida pel règim soviètic i, per extensió, també pels governs comunistes d'Europa Oriental (Bloc de l'Est) durant l'anomenada Guerra Freda. D'aquesta manera, moltes vegades els dissidents aconseguien esquivar la forta censura política.

Les còpies es feien en un nombre reduït cada cop i s'esperava que els que les rebien realitzessin algunes duplicacions addicionals. Això es feia normalment mitjançant el mecanografiat o l'escriptura a màquina dels textos en qüestió o, si no, mitjançant la simple còpia manuscrita. Aquesta pràctica d'eludir la censura oficial estava plena de perills, ja que s'imposaven fortes sancions a les persones capturades en possessió de còpies de material prohibit.

El conegut dissident soviètic Vladímir Bukovski el definia de la següent manera: "Jo mateix ho creo, ho edito, ho censuro, ho publico, ho distribueixo, i resulto empresonat per això."[1]

  1. Vladímir Bukovski o Bukovsky, en la seva novel·la autobiogràfica "И возвращается ветер ..." ( I vozvrashchaetsya Veter ..., "I el vent torna ..."), Хроника ( Jrónika, "Crònica"), Nova York, 1978, pàgina 126) També disponible en línia a Internet al lloc web www.vehi.net (rus)

Developed by StudentB