Setge

Desenllaços d'un setge

Un setge militar pot tenir quatre possibles desenllaços: Els defensors poden trencar-lo sense ajuda de fora, i llavors es diu que han mantingut la posició. Si els defensors aconsegueixen vèncer gràcies a ajuda de l'exterior, es diu que s'ha alçat el setge. Si el setge finalitza amb els atacants prenent el control de la ciutat o fortalesa assetjada però els defensors aconsegueixen escapar, es diu que la ciutat ha estat evacuada. Si els atacants surten victoriosos i aconsegueixen destruir o capturar els defensors, es diu que la ciutat o fortalesa assetjada ha caigut.

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, que sol anar acompanyat de l'assalt d'aquesta, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja rendir-se i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal, ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, «seient», derivat de sĕdēre, «seure».^[1]

En la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats. Les ciutats antigues d'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats i de l'ús de màquines de setge contra els defensors de la ciutat.

Durant el Renaixement i a l'edat moderna, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins al punt que Leonardo da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom amb el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges. Tanmateix, a l'era napoleònica, l'ús cada vegada major de canons molt poderosos va reduir el valor de les fortificacions, de manera que ja en els temps moderns, les trinxeres van substituir les muralles, i els búnquers van substituir els castells. Ja al segle xx la importància del setge clàssic va declinar a causa de l'arribada de la guerra mòbil. Una fortificació concreta va deixar de ser tan decisiva com ho era abans i, per això, tot i que encara es produeixen setges concrets, ja no són tan importants ni tan comuns com ho van ser abans, donats els canvis en els mitjans de guerra, i sobretot per la facilitat amb què avui en dia es poden dirigir grans volums de poder destructiu contra un sol objectiu estàtic.

Si fracassa l'acció militar directa, els setges sovint poden ser decidits per la manca d'aigua o queviures, o per l'aparició de malalties epidèmiques, que poden afligir tant l'atacant com el defensor.