Siger de Brabant

Siger de Brabant

Siger (de vermell, a dalt a la dreta), entre els cercle de dotze professors de saviesa, en el Paradís de Dante (manuscrit del segle XV).
Nom original	(la) Sigerius de Brabantia
Biografia
Naixement	1235 ducat de Brabant (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	10 novembre 1284 (48/49 anys) Orvieto (Itàlia)
Causa de mort	ferida d'arma blanca
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Filosofia, ontologia i lògica
Ocupació	filòsof, escriptor, teòleg
Alumnes	Godofreu de Fontaines
Influències	Aristòtil i Averrois

Siger de Brabant (Ducat de Brabant, c. 1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic,^[1] principal figura de l'averroisme llatí. Nasqué en un lloc desconegut de Brabant, un ducat que es trobava als actuals Bèlgica i Països Baixos. Fou professor de la Facultat d'Arts, a la Universitat de París, i fou un dels principals intel·lectuals censurats per les condemnes del 1277, quan l'Església cristiana rebutjà per herètiques 219 tesis aristotèliques.

Poc temps després de la mort de Tomàs d'Aquino, el 1276, Siger de Brabant fou citat a declarar davant de la Inquisició a França. Després de ser declarat heretge, sembla que Siger va marxar de París, i es va refugiar a Orvieto, Itàlia. La hipòtesi més probable de la seva mort, pocs anys més tard, és que fos assassinat amb una ploma pel seu secretari en un atac de bogeria; els seus detractors afirmaren que mereixia aquesta mort, en haver causat tant de mal escrivint.