El sublim és una categoria estètica, derivada principalment de l'obra Περὶ ὕψους ('Sobre el sublim') de l'escriptor grec conegut com a Pseudo-Longí, i que consisteix fonamentalment en una bellesa extrema,[1] capaç d'arravatar l'espectador en un èxtasi més enllà de la seva racionalitat, o fins de provocar dolor per ser impossible d'assimilar.[2] El concepte del sublim fou redescobert durant el Renaixement, i gaudí de gran popularitat durant el barroc, el segle xviii alemany i anglès, i sobretot durant el primer romanticisme gràcies a la reformulació per part de Kant.