Tiorba

Tiorba

Tipus	plucked string necked bowl lute (en)
Classificació Hornbostel-Sachs	321.321-5

La tiorba (de l'italià tiorba, deformació de tiorbo, "miop", al seu torn derivat del llatí turbulos, "tèrbol")^[1] és un instrument de corda pinçada de la família del llaüt barroc de grans dimensions, amb dos clavillers o mànecs, el segon amb bordons sense trastejar, que sonen a l’aire i no poden ser modificats per la mà esquerra. Té entre 14 i 16 ordres: set sobre el mànec amb trasts, i set o nou lligats al segon claviller. La tiorba va aparèixer a Itàlia cap a finals del segle xvi. Va gaudir de gran favor durant els segles xvi i xvii. En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup 321.321 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de bol.^[2]

La seva invenció s'atribueix al llaütista Antonio Nardi, de sobrenom «el Bardella», que va estar a Florència al servei dels Médici.^{[cal citació]}

A finals del segle xviii desaparegué com a instrument de concert i de societat per a deixar pas a la guitarra.^{[cal citació]}