Torianita | |
---|---|
Cristalls maclats de torianita de Ambatofotsy, Madagascar | |
Fórmula química | ThO₂ |
Epònim | tori |
Localitat tipus | Ratnapura |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DL.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DL.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.16b |
Dana | 5.1.1.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Hàbit cristal·lí | cristalls cúbics, generalment arrodonits fins a cert punt en els dipòsits detrítics |
Estructura cristal·lina | a = 5.595 Å; Z = 4 |
Grup puntual | isomètrica, hexoctahedral (4/m32/m) F m3m |
Color | gris fosc, marró-negre |
Macles | macles de penetració comunes en {111} |
Exfoliació | pobre |
Fractura | irregular a desigual, subconcoidal |
Duresa | 6,5 a 7 |
Lluïssor | resinosa |
Color de la ratlla | gris, gris verdosa a negre |
Diafanitat | opaca, translúcida a les vores primes |
Gravetat específica | 9,7 |
Propietats òptiques | isotròpica |
Índex de refracció | n = 2.20 – 2.35 |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Tho |
Referències | [1] |
La torianita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser originalment descoberta per Ananda Coomaraswamy l'any 1904, descrita llavors com uraninita, però reconeguda com una nova espècie per Wyndham R. Dunstan.[2][3] Rep el seu nom a causa de seu alt percentatge de tori (al voltant del 70% de ThO₂), encara que també conté òxids d'urani, lantani, ceri i didimi (praseodimi i neodimi).