Tsuga

Infotaula d'ésser viuTsuga Modifica el valor a Wikidata

Tsuga heterophylla Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dehemlock (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
SubfamíliaAbietoideae
GènereTsuga Modifica el valor a Wikidata
Carrière, 1855
Nomenclatura
BasiònimPinus sect. Tsuga Modifica el valor a Wikidata
Espècies
Tsuga mertensiana de Mertensi[11]

Tsuga és un gènere de coníferes dins la família Pinaceae. El nom d'aquest gènere deriva del japonès "栂 ツガ", que és el nom comú en aquesta llengua de l'espècie Tsuga sieboldii. El nom comú en anglès és hemlock i deriva del fet que l'olor de les fulles trinxades és similar al de les fulles trinxades de la planta del gènere Conium la qual en anglès es diu "poison hemlock".

Hi ha de 8 a 10 espècies, quatre d'elles es troben a Amèrica del Nord i de 4 a 6 a Àsia oriental.[12][13][14][15][16]

  1. John Clymer Swartley. Canada Hemlock [Tsuga Canadensis] and Its Variations. Cornell Univ., 1939. 
  2. Henry Trial; Joan G. Trial A Method to Predict Defoliation of Eastern Hemlock [tsuga Canadensis (L.) Carr], by Eastern Hemlock Looper [lambdina Fiscellaria (gn.)] Using Egg Sampling. Me. Forest Service [i.e. Bureau of Forestry], 1992. 
  3. Cynthia Zaitzevsky; Lauren Meier Fairsted: A Cultural Landscape Report for the Frederick Law Olmsted National Historic Site. Olmsted Center for Landscape Preservation, 1997, p. 157–. 
  4. 4,0 4,1 Proceedings: Symposium On Sustainable Management Of Hemlock Ecosystems in Eastern North America, June 22-24, 1999, Durham, New..., General T.. Northeastern Forest Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1980, p. 98–. 
  5. Laurence C. Hatch. Cultivars of Woody Plants:: Taxodium, Thuja, and Tsuga. TCR Press, 1 març 2015, p. 136–. GGKEY:4ES3CAEXXF0. 
  6. General Technical Report NE. The Station, 1980, p. 2–. 
  7. United States. Forest Service. Western Hemlock: Tsuga Heterophylla (Raf.) Sargent. U.S. Government Printing Office, 1912. 
  8. John Walters; University of British Columbia. Faculty of Forestry An Annotated Bibliography of Western Hemlock, Tsuga Heterophylla (Raf.) Sarg. Faculty of Forestry, University of British Columbia, 1963, p. 2–. 
  9. Robert Pilson Albert Johnson; William Henry Gibbons Properties of Western Hemlock and Their Relation to Uses of the Wood. U.S. Department of Agriculture, 1929, p. 1–. 
  10. Mary Egdahl Palm; Ignacio H. Chapela Mycology in Sustainable Development: Expanding Concepts, Vanishing Borders. Parkway Publishers, Inc., 1997, p. 281–. ISBN 978-1-887905-01-5. 
  11. Jerry F. Franklin; C. T. Dyrness Natural Vegetation of Oregon and Washington. U.S. Government Printing Office, 1973, p. 384–. 
  12. Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3
  13. Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X
  14. Earle, C. J. «Tsuga». Gymnosperm Database, 2006. [Consulta: 16 maig 2007].
  15. Wu, Z.-Y., & Raven, P. H.. «Tsuga». Flora of China. Beijing: Science Press, 1999. [Consulta: 16 maig 2007].
  16. Taylor, R. J. «Tsuga». Flora of North America North of Mexico, Vol. 2.. Oxford University Press, 1993. [Consulta: 16 maig 2007].

Developed by StudentB