Tunicats

Tunicats

Tunicata
Ascidia incrassata
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Subfílum	Tunicata Lamarck, 1816
Nomenclatura
Sinònims	Urochordata Balfour, 1881
Classes
Appendicularia Ascidiacea Thaliacea

Els tunicats (Tunicata, ll. "amb túnica") o urocordats (Urochordata, gr. "cua amb corda") són un subembrancament d'invertebrats marins filtradors sèssils o pelàgics,^[1] que formen part dels cordats, un embrancament que inclou tots els animals amb tub neural dorsal i notocordi. El seu nom deriva de la seva cobertura externa o «túnica», que està formada per proteïnes i glúcids, i actua com a exoesquelet. En algunes espècies, és prima, translúcida i gelatinosa, mentre que en d'altres és gruixuda i dura.

Alguns tunicats viuen com individus solitaris, mentre que d'altres es repliquen per gemmació i esdevenen colònies, en les quals cada unitat és coneguda amb el nom de zooide. Es tracta d'animals marins que s'alimenten per filtració per mitjà d'unes estructures en forma de sac i dues obertures tubulars, conegudes com a sifons, a través de les quals absorbeixen i expulsen l'aigua. Mentre respiren i s'alimenten, absorbeixen aigua a través del sifó bucal i expulsen aigua filtrada a través del sifó atrial.

La majoria dels tunicats adults són sèssils i estan permanentment units a substrats diversos com ara una roca, una closca, un corall, algues, arrels de manglars, molls o cascs de vaixells. Hi ha també tunicats pelàgics, com els sàlpids, els doliòlids o els pirosomes, que neden lliurement a la zona pelàgica quan són adults.

Es troben en una gamma de colors sòlids o translúcids i poden semblar-se a llavors, raïms, préssecs, barrils o ampolles. Un dels més grans és una tulipa de mar, Pyura pachydermatina, que pot arribar a fer més d'un metre d'alçada.^[2]

Probablement la primera espècie de tunicat que apareix en el registre fòssil és del període Cambrià. Malgrat la seva aparença senzilla i una forma adulta molt diferent, la seva estreta relació amb els vertebrats es posa de manifest pel fet que durant la seva etapa larval mòbil, posseeix un notocordi i s'assemblen a un capgròs.