Turisme rural

El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.^[1]

A l'Estat espanyol la legislació sobre aquest assumpte és competència de cada Comunitat Autònoma. La inexistència d'una legislació comuna i, fins i tot, la falta de legislació en algunes comunitats autònomes, impedeix destacar unes característiques comunes d'aquesta activitat.

Típicament, i en algunes zones de manera obligada, s'estableixen en edificis històrics o de construcció tradicional de la comarca. Dins de les diverses categories hi ha diverses modalitats de turisme rural. Segons l'Organització Mundial del Turisme s'entén per turisme rural les diferents activitats que es practiquen en entorns naturals, paisatges agraris, vida i cultura rurals, pesca i caça i visites a llocs d'interès cultural.^[2]

L'alta proliferació d'aquesta fórmula de turisme està provocant un gran creixement de l'oferta d'aquests establiments, arribant a la massificació d'algunes comarques.A Catalunya, l'any 1983 es va crear la modalitat de "residència-casa de pagès" amb la finalitat de promoure recursos turístics de les comarques catalanes i millorar les rendes de les famílies que viuen en el medi rural.^[3]

La comercialització d'allotjaments rurals es realitza majoritàriament per Internet a través de portals de turisme rural especialitzats, on s'agrupen els establiments en funció de les seves qualitats, característiques o emplaçament. L'Agència Catalana de Turisme promociona els establiments turístics rurals i n'elabora plans d'internacionalització.^[4]