Volta

Per a altres significats, vegeu «Volta (desambiguació)».
Voltes gòtiques a l'església de Santa Maria del Mar, Barcelona

La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes. La seva geometria pot ser amb simple o amb doble curvatura. Els materials de construcció poden ser: cairons formant dovelles, pedra, totxos o maons, amb un material aglomerant o morter.[1]

En la història de l'arquitectura les voltes tingueren un paper preeminent que han perdut amb la generalització de les tècniques i materials de construcció moderns: primer el ferro i després el formigó armat.

Els tipus més coneguts de voltes són:

  • La volta de canó de forma cilíndrica (simple curvatura), emprada en l'arquitectura romana i romànica.
  • La volta de quart de canó: les tribunes són freqüents en les esglésies de peregrinació amb la finalitat d'augmentar la seva capacitat. Les voltes que cobreixen aquestes tribunes són les voltes de quart de canó i tenen com a funció passar l'empenta de la nau central cap a l'exterior. Les obertures d'aquestes sobre la nau central es denomina trifori.
  • La volta d'aresta, formada per la intersecció de dos voltes de canó o cilíndriques.
  • La volta de creueria: en l'arquitectura gòtica, les voltes per aresta es formen per la intersecció de voltes apuntades o ogivals, és a dir, la directriu de cada volta són sengles arcs apuntats en el bell mig de la volta o generatriu més alta.
  • La cúpula o volta esfèrica (doble curvatura) és una esfera per l'interior. Fou emprada en l'Arquitectura romana d'Orient i del Renaixement.
  • La volta de quadrant d'esfera o de racó de forn és la formada per un quart d'esfera. Sol utilitzar-se per cobrir absis i absidioles
  • La volta de quatre punts o volta falsa vaïda (doble curvatura) és formada per una generatriu corba, generalment un arc rebaixat, que es desplaça paral·lelament a ell mateix recolzant-se sobre una directriu també corba, generalment altre arc rebaixat, mantenint el seu pla en la mateixa orientació.[2]
  • La volta catalana o de maó de pla es realitza disposant els maons per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran formada pel llarg i el través del maó, la qual cosa fa que sigui molt més lleugera que les voltes construïdes amb altres mètodes o sistemes constructius. Els tipus més corrents són, geomètricament, voltes cilíndriques amb l'arc directriu rebaixat, o una voltes de quatre punts amb arc generatriu i l'arc directriu rebaixats.
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.71. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014]. 
  2. Diccionari manual de la construcció. 1a edició. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC), 1986. ISBN 84-85954-32-7. 

Developed by StudentB