Xeministim

Els Xeministim (en hebreu: שמיניסטים) són estudiants israelians que practiquen una forma d'insubmissió o d'objecció de consciència radical en negar-se a incorporar-se a l'exèrcit.

El 28 d'abril de 1970, un grup d'estudiants de secundària a punt de ser cridats a files van enviar una carta la primera ministra israeliana d'aleshores, Golda Meir, on qüestionaven l'ocupació de Cisjordània i Gaza, la "Guerra de desgast" i el fracàs del govern a prendre mesures per evitar el conflicte. La premsa els va anomenar xeministim, literalment "els vuitens" (classe de vuitè = dotzè grau : darrer curs de secundària). El 1987 es va formar un nou grup d'estudiants de secundària amb intenció de negar-se a servir en els Territoris Ocupats i van prendre el nom de xeministim per aquesta pràctica d'objecció de consciència (refuznik).

El 2001, una nova onada d'estudiants de secundària es va declarar xeministim fins a arribar ser prop de 3.000. L'estat va respondre amb repetides sentències de presó com la de la mateixa Maya Wind, empresonada el 2008 i absolta el 2009.^[1] Va tenir especial ressò l'empresonament d'Omer Goldman, ja que el seu pare era oficial d'alt rang del Mossad. Com a resultat d'una campanya internacional en favor dels xeministim, al desembre de 2008 les ambaixades israelianes van rebre més de 40.000 cartes reclamant la llibertat dels empresonats.^[2]