Z39.50 és un protocol estàndard internacional de tipus client-servidor, que facilita la interconnexió entre sistemes informàtics. Fa possible la comunicació entre sistemes que utilitzen diferent hardware i software permetent realitzar cerques i recuperar, ordenar i exportar informació de bases de dades remotes a través d'una mateixa interfície.[1] És utilitzat principalment per biblioteques i centres de documentació. Està definit per la norma ANSI/NISO Z39.50 i la norma ISO 23950.
El protocol Z39.50 s'utilitza de manera habitual en els sistemes integrats de biblioteques que permeten fer cerques pel préstec de material bibliogràfic sense la necessitat que l'usuari conegui la sintaxi de cerca en cada un dels sistemes.