2G (o 2-G) és el nom abreviat per designar la segona generació de la tecnologia de telefonia mòbil.
La segona generació 2G de les xarxes de telecomunicacions cel·lulars van ser llançades comercialment amb l'estàndard GSM a Finlàndia per Elisa Oyj el 1991. Les tres principals millores de les xarxes 2G per sobre dels seus predecessors eren que les converses de telèfon estaven digitalment encriptades, els sistemes 2G eren significativament més eficients en l'espectre radioelèctric permetent nivells de penetració més llunyans i 2G va introduir els serveis de dades per mòbil, començant amb missatges de text SMS.
Després de la sortida del 2G, els sistemes de telefonia mòbil previs van ser retrospectivament batejats 1G. Mentre els senyals de ràdio a les xarxes 1G són analògics, a 2G són digitals, i utilitza senyalització digital per connectar les antenes de ràdio amb la resta del sistema de telefonia.