Back APL AN إيه بي إل (لغة برمجة) Arabic APL (proqramlaşdırma dili) Azerbaijani АПЛ (мова праграмавання) Byelorussian APL Bulgarian APL (programovací jazyk) Czech APL (programmeringssprog) Danish APL (Programmiersprache) German APL (programming language) English APL Esperanto

APL

Infotaula de llenguatge de programacióAPL
Tipusarray programming language (en) Tradueix, llenguatge de programació funcional, llenguatge de programació estructurada, llenguatge de programació modular, llenguatge de programació multiparadigma, llenguatge interpretat i estàndard ISO Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1966 Modifica el valor a Wikidata
DissenyKenneth E. Iverson Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorKenneth E. Iverson, IBM i Lawrence M. Breed Modifica el valor a Wikidata
Paradigma de programacióarray programming (en) Tradueix, programació estructurada, programació funcional i programació modular Modifica el valor a Wikidata
Ha influenciat
Etiqueta d'Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata

APL (que pren el nom del llibre A Programming Language)[8] és un llenguatge de programació desenvolupat durant els anys 1960 per Kenneth Iverson. El seu tipus de dades central és el vector multidimensional. Utilitza una varietat molt gran de símbols gràfics[9] per representar la majoria de funcions i operadors, i el resultat és un codi molt concís. Ha tingut una influència important en el desenvolupament del modelatge de conceptes, els fulls de càlcul, la programació funcional,[10] i els paquets informàtics de matemàtiques.[4] També ha estat la inspiració d'alguns altres llenguatges de programació.[2][3][5] Encara s'utilitza avui en dia per algunes aplicacions.[11][12]

  1. ↑ Pike, Rob. «Hello Gophers», 24-04-2014. [Consulta: 11 març 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 «A Bibliography of APL and J». Jsoftware.com. [Consulta: 3 febrer 2010].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Kx Systems — An Interview with Arthur Whitney — Jan 2004». Kx.com, 04-01-2004. Arxivat de l'original el 2009-04-04. [Consulta: 3 febrer 2010].
  4. ↑ 4,0 4,1 «The Growth of MatLab — Cleve Moler» (PDF). Arxivat de l'original el 2009-04-11. [Consulta: 3 febrer 2010].
  5. ↑ 5,0 5,1 «About Q'Nial». Nial.com. Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 3 febrer 2010].
  6. ↑ Rubinsteyn, Alex. New York University. Runtime Compilation of Array-Oriented Python Programs (tesi doctoral), 2014, p. 30. «APL directly inspired Speakeasy» 
  7. ↑ «Wolfram Language Q&A». Wolfram Research. [Consulta: 7 desembre 2016].
  8. ↑ Iverson, Kenneth E. A Programming Language. Wiley, 1962. ISBN 0-471-43014-5. 
  9. ↑ McIntyre, Donald B. «Language as an Intellectual Tool: From Hieroglyphics to APL». IBM Systems Journal, 30, 4, 1991, pàg. 554-581. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. DOI: 10.1147/sj.304.0554 [Consulta: 9 gener 2015].
  10. ↑ «ACM Award Citation – John Backus. 1977». Awards.acm.org, 03-12-1924. Arxivat de l'original el 2008-02-12. [Consulta: 3 febrer 2010].
  11. ↑ «APLX version 4 – from the viewpoint of an experimental physicist. Vector 23.3». Vector.org.uk, 20-05-2008. Arxivat de l'original el 2010-01-25. [Consulta: 3 febrer 2010].
  12. ↑ Bergquist, Gary A. «The future of APL in the insurance world». ACM SIGAPL APL Quote Quad [New York, N.Y.], 30, 1, 1999, pàg. 16–21. DOI: 10.1145/347194.347203. ISSN: 0163-6006.

Developed by StudentB