Αφροδίτη | |
---|---|
Afrodita en una ceràmica àtica del 460 aC | |
Tipus | deïtat grega deïtat de la fertilitat deessa déu olímpic |
Context | |
Present a l'obra | Hades |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega |
Dades | |
Gènere | femení |
Residència | Mont Olimp |
Família | |
Parella | Ares, Posidó, Hermes, Dionís, Adonis, Anquises |
Cònjuge | Hefest |
Mare | Dione, Evonyme (en) i Gea |
Pare | Zeus i Urà |
Fills | Ànteros, Dimos, Eros, Fobos, Harmonia, Hímer, Hermafrodit, Himeneu, Priap, Rode, Èrix, Tique, Peito, Enees, Policàon (fill de Butes), Golgos, Adrestia, Càrites i Lyrus (en) |
Germans | Les Melíades, les Eumènides i els gegants |
Altres | |
Part de | divinitat olímpica |
Domini | Deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat |
Símbol | El dofí, la rosa, la closca de vieira, la murtra, el colom, el pardal, la faixa, el mirall i el cigne |
Equivalent | Venus i Astarte |
Propietari de | Poma de la Discòrdia |
En la mitologia grega, Afrodita (grec antic: Ἀφροδίτη, Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.[1] Era representada nua, i entre els seus símbols destaquen la copinya, la murta, la poma i el colom, i també la rosa, el pardal i el cigne. El culte a Afrodita era molt estès en el món grecoromà, i en la mitologia romana correspon a Venus. Pel que fa al seu origen, té força similituds amb la deessa fenícia Astarte, amb la deessa mesopotàmica Ishtar i amb la sumèria Inanna, de manera que és possible que sigui d'origen oriental, de Xipre o de les costes fenícies.
El culte a Afrodita era particularment important a Corint, Atenes, Xipre, Esparta i a l'illa de Citera; d'aquí que en la literatura rebés els epítets de Cípria (en referència a Xipre) i Citerea, entre molts altres específics per cada localitat.[2] Per altra banda, els grecs distingien entre dues deesses, Afrodita Urània ('la celestial'), símbol de l'amor pur, i Afrodita Pandemos ('de tot el poble'), relacionada amb el plaer carnal.[3] El naixement d'Afrodita Urània es relaciona amb el moment en què Cronos va tallar els genitals a Urà i els va llençar al mar: llavors es va crear una escuma de la qual va néixer la deessa, i el vent Zèfir la va portar fins a Xipre, on la van criar les Hores. Per la seva banda, Afrodita Pandemos, que sembla posterior, és considerada filla de Zeus i de Dione.
Era la deessa més bella i pràcticament ningú no es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d'un simple mortal, Anquises, de qui va tenir Enees. Per ordre de Zeus, va ser l'esposa d'Hefest, un déu lleig i coix, però li va ser infidel tenint aventures amoroses amb Hermes i Ares, tenint amb aquest últim a Eros. Va ser la guanyadora de l'anomenat Judici de Paris, l'origen mitològic de la famosa Guerra de Troia. Atena, Hera i Afrodita van demanar a Paris, fill del rei de Troia, que triés quina era la deessa més bella de totes tres. Afrodita va seduir Paris prometent-li l'amor de la dona mortal més bella de la Terra; Paris es va deixar convèncer i va donar el seu vot a Afrodita. La dona més bella era Helena, esposa de Menelau. Afrodita va ajudar a Paris a raptar-la i endur-se-la a Troia. Això va motivar els grecs a unir-se per atacar la ciutat i recuperar Helena. Naturalment, durant el transcurs de la guerra, Afrodita va ajudar sempre els troians mentre que Atena i Hera ajudaven els grecs.