Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Александр Иванович Герцен 25 març 1812 (Julià) Moscou (Rússia) |
Mort | 9 gener 1870 (Julià) (57 anys) París (França) |
Causa de mort | pneumònia |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise (1870–1870) Cimetiére du Château |
Formació | Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, política, literatura i periodisme d'opinió |
Ocupació | filòsof, periodista d'opinió, pedagog, polític, professor, prosista, autobiògraf, crític literari, escriptor, periodista, revolucionari |
Gènere | Prosa, periodisme d'opinió i crítica literària |
Nom de ploma | Iskander |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Natalya Zakharyina (1838–) |
Fills | Alexandre A. Herzen, Natalie Herzen |
Pare | Ivan Yakovlev |
Parents | Natalya Zakharyina, cosina germana |
Aleksandr Ivànovitx Herzen (Guertsen), rus: Алекса́ндр Ива́нович Ге́рцен (6 d'abril del 1812, Moscou, Imperi Rus - 21 de gener del 1870, París)[1] fou un il·lustre demòcrata revolucionari rus, ideòleg de la revolució camperola, publicista, insigne filòsof materialista i economista. Es manifestà contra la dictadura i el règim de servitud, després de crear una variant peculiar del socialisme ideal, el socialisme camperol, basat en la idea que la societat russa havia de progressar a través de la revolució camperola.