Back Alexander Graham Bell Afrikaans አሌክሳንደር ግራም በል Amharic Alexander Graham Bell AN ألكسندر غراهام بل Arabic اليكساندر جراهام بيل ARZ আলেকজেণ্ডাৰ গ্ৰাহাম বে'ল Assamese Alexander Graham Bell AST Aleksandr Qreyam Bell Azerbaijani Alexander Graham Bell BAN Аляксандр Грэям Бел Byelorussian
 Alexander Graham Bell entre 1914 i 1919  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 març 1847 Edimburg (Escòcia) |
| Mort | 2 agost 1922 (75 anys) Beinn Bhreagh (Canadà) |
| Causa de mort | Complicacions de la diabetis[1] |
| Sepultura | Beinn Bhreagh |
| Membre de la junta Institució Smithsonian | |
| 24 gener 1898 – 20 febrer 1922 | |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Brodhead-Bell-Morton Mansion (en)  (1883–1889) |
| Nacionalitat | naixement-1882 - Britànic 1870–?71 - Súbdit britànic al Canadà 1882–mort - Nord-americà[N 1] |
| Formació | Universitat d'Edimburg University College de Londres |
| Es coneix per | Primera patent del telèfon |
| Alçada | 183 cm |
| Pes | 111 kg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Logopèdia i telefonia |
| Ocupació | Inventor, científic, enginyer, professor d'universitat, mestre de sords[N 2] |
| Ocupador | Institució Smithsonian |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Mabel Hubbard (casament el 1877, morta el 1923) |
| Fills | 4 |
| Pares | Alexander Melville Bell i Eliza Bell |
| Premis | |
| |
Signatura .svg){kind=small} | |
  | |
| Veu d'Alexander Graham Bell |
|
|
| Gravació en disc de cera de la veu d'Alexander Graham Bell, feta el 1885 i recuperada el 2013 |
Alexander Graham Bell (Edimburg, Escòcia, 3 de març de 1847 - Illa del Cap Bretó, Canadà, 2 d'agost de 1922) fou un científic, inventor, enginyer i innovador nascut a Escòcia a qui s'atribueix la invenció del primer telèfon pràctic.[N 3] Va ser el 10 de març de l'any 1876 que va provar definitivament amb èxit els experiments que estava realitzant i va patentar el telèfon.
El pare, l'avi i el germà de Bell havien estudiat la pronunciació i la parla, i tant la seva mare com la seva dona eren sordes, cosa que va influir profundament en la seva obra.[5] La seva recerca sobre l'audició i la parla el van portar a experimentar amb audiòfons, i això va culminar en la primera patent per al telèfon als Estats Units.[6] En retrospectiva, Bell considerava que el seu invent més famós era una molèstia per la seva feina de científic i no va voler tenir mai un telèfon al seu estudi.[7][N 4]
En la seva maduresa, Bell va dedicar-se a molts d'altres invents, fent contribucions pioneres sobre telecomunicacions òptiques, hidroales i aeronàutica. El 1888, Alexander Graham Bell va ser un dels membres fundadors de la National Geographic Society.[9]
Encara que se li atribueix popularment l'invent del telèfon, cal remarcar que Antonio Meucci va ser-ne l'autentic inventor.
- ↑ Gray, 2006, p. 419.
- ↑ Boileau, 2004, p. 12.
- ↑ Gray, 2006, p. 228.
- ↑ Reville, F. Douglas. "History of the County of Brant: Illustrated With Fifty Half-Tones Taken From Miniatures And Photographs." Arxivat 2012-04-19 a Wayback Machine. Brantford Historical Society, Hurley Printing, Brantford, Ontario, 1920, p. 319. Consultat from Brantford.Library.on.ca, maig 4, 2012.
- ↑ Bruce, 1990, p. 419.
- ↑ Black, 1997, p. 18, Quote: "He thought he could harness the new electronic technology by creating a machine with a transmitter and receiver that would send sounds telegraphically to help people hear".
- ↑ MacLeod, 1999, p. 19.
- ↑ Bell, Mabel. "Twenty-Five Years Ago: Dr. Bell's Telephone Service (carta, amb data del 24 d'agost de 1922)." Bell Telephone Quarterly, Vol. 1, No. 3, octubre 1922, reimpresa a Bell Telephone Magazine, tardor de 1947, p. 174.
- ↑ «National Geographic Magazine». Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 2 maig 2009].
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «N» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="N"/> corresponent.