Back Vatteluttu-Alphabet German Vatteluttu English Vatteluttu Spanish Vatteluttu French वट्टेऴुत्तु Hindi Vatteluttu Italian 円形文字 Japanese Aksara Vaṭṭeḻuttu JV വട്ടെഴുത്ത് Malayalam वट्टेळुत्तु Marathi

Alfabet vatteluttu

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet vatteluttu
Tipusescriptura natural, alfasil·labari i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüestàmil, malaiàlam i sànscrit Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle IV Modifica el valor a Wikidata
Basat enTamil-Brahmi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet vatteluttu, també escrit Vattezhutthu (literalment "escriptura arrodonida", (tàmil: வட்டெழுத்து, vaṭṭeḻuttu; malaiàlam: വട്ടെഴുത്ത് vaṭṭeḻuttŭ) era un sistema d'escriptura abugida de la família bràmica del sud de l'Índia i d'Sri Lanka, evolucionat a partir de l'escriptura Tàmil Brahmi. Es caracteritza per les lletres arrodonides i l'aspecte cursiu.[1] Les formes més primerenques d'aquest alfabet es poden documentar en inscripcions de pedra monumentals del segle iv aC.[2] L'alfabet s'havia desenvolupat plenament i se n'havia estès l'ús per escriure la llengua tàmil cap al segle vi.[1] Al voltant dels segles vii i viii, sota els governants de Pallava, va ser substituït per una escriptura tàmil més desenvolupada i distintiva que avui es coneix com a Tamil Nadu. L'alfabet vatteluttu es va continuar utilitzant a la regió que actualment és Kerala fins al segle xiv, i amb el pas del temps va contribuir a l'evolució de l'alfabet grantha al modern alfabet malaiàlam.[3][4][5]

En el segle xix, el lingüista Arthur Coke Burnell, basant-se en dues inscripcions en alfabet vatteluttu, va proposar que aquest alfabet no s'hauria originat a partir del Tamil Brahmi, i possiblement devia ser manllevat pels tàmils d'una altra terra estrangera. Després de la descoberta de nombroses inscripcions i manuscrits a Kerala i Tamil Nadu, estudiosos com Iravatham Mahadevan van refutar la hipòtesi de Burnell i van demostrar com el vatteluttu va sorgir i va evolucionar a partir de Tàmil Brahmi.[6][7]

L'alfabet vatteluttu es llegeix d'esquerra a dreta, com gairebé tots els alfabets bràmics.[1] De manera semblant a l'alfabet tàmil, el vatteluttu no disposa de virama, el diacrític que indica l'absència de vocal inherent en una consonant. El vatteluttu va gaudir d'una època especialment esplendorosa durant la dinastia Txera de Kodungallur (en el segle IX) i els seus successors a Kerala, ja que les cèdules de concessions gravades en plaques de coure, les inscripcions de pedra i els epígrafs en monuments s'escrivien majoritàriament en vatteluttu. Passada la dinastia Txera de Kodungallur (segle xii), el Vatteluttu va continuar evolucionant i es va convertir gradualment en Kolezhuthu a Kerala, segons Burnell.[8] Alguns dels drets històrics d'immigració i concessions de terra a cristians sirians i comerciants jueus de reis hindús de la dinastia Txera van ser escrits en alfabet vatteluttu en plaques de coure.[9]

També es té constància de l'ús del vatteluttu en inscripcions rupestres del nord-est d'Sri Lanka, com per exemple a la zona propera a Trincomalee, entre els segles V i VIII dC.[10]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Coulmas, Florian. The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems, 1999, p. 542. ISBN 9780631214816. 
  2. ↑ K. Rajan East and West, 51, 2001. JSTOR: 29757518.
  3. ↑ Bhadriraju Krishnamurti. The Dravidian Languages. Cambridge University Press, 2003, p. 84–85. ISBN 978-1-139-43533-8. 
  4. ↑ Richard Salomon. Indian Epigraphy: A Guide to the Study of Inscriptions in Sanskrit, Prakrit, and the other Indo-Aryan Languages. Oxford University Press, 1998, p. 40–42. ISBN 978-0-19-535666-3. 
  5. ↑ Agesthialingom, S. & S.V. Shanmugam. The Language of Tamil Inscriptions. Annamalainagar, India: Annamalai University, 1970. 
  6. ↑ Iravatham Mahadevan. Early Tamil Epigraphy. Cre-A, 2003, p. 210–213. ISBN 978-0-674-01227-1. 
  7. ↑ Richard Salomon (2004), Review: Early Tamil Epigraphy: From the Earliest Times to the Sixth Century A.D. By IRAVATHAM MAHADEVAN. Harvard Oriental Series Volume 62, The Journal of the American Oriental Society, Vol. 124, Issue 3, pp. 565-569, doi:10.2307/4132283
  8. ↑ A. C. Burnell, Elements of South Indian Palaeography, pp. 48-49
  9. ↑ Stephen Neill. A History of Christianity in India: The Beginnings to AD 1707. Cambridge University Press, 2004, p. 45–48. ISBN 978-0-521-54885-4. 
  10. ↑ Manogaran. The Untold Story of Ancient Tamils in Sri Lanka, p. 31. 

Developed by StudentB