Alfabetisme

L'alfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les;^[1] és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat. En el report final de la Cinquena Conferència Internacional sobre l'Educació dels Adults, organitzada per la Unesco, es va concloure que és "l'adquisició dels coneixements i les competències bàsiques que tots hem de menester en un món que canvia ràpidament, i un dret fonamental dels éssers humans".^[2]

L'alfabetisme és la capacitat de ser alfabetitzat. Sovint inclou la capacitat de dominar operacions bàsiques de càlcul i tenir unes mínimes nocions culturals per a sobreviure en l'entorn. Molts polítics consideren la taxa d'alfabetització (el percentatge d'una regió que pot llegir i escriure) com un mesurament crucial del capital humà i de l'accés a noves possibilitats de feina i desenvolupament en la societat així com en la capacitat per produir riquesa i la igualtat social. Per a altres, serveix com a indicador de la cultura d'un país; és un factor més per tenir en compte el seu grau de desenvolupament. Alfabetitzar sovint es considera com l'aprenentatge del primer nivell de l'educació d'adults i equival als primers cursos de l'educació primària.

Molts països han dut a terme campanyes d'alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social: la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc. Les bases de les campanyes mundials d'alfabetització daten, però, del 1962 i són un dels resultats de l'empresa d'educació popular i de base començada al segle xix. La UNESCO, en la sessió de la conferència general del novembre de 1960, llançà les bases d'un programa mundial d'alfabetització, i a l'assemblea general de l'ONU del desembre de 1961 hom demanà que aquest organisme se'n responsabilitzés; la seva feina consisteix a coordinar les diferents accions i a fer el programa d'estudis, i a fornir consells, experts i precisions tècniques als estats.^[1]

Hi ha grans diferències entre el nombre d'analfabets als països desenvolupats i els anomenats del "tercer món", i en aquests països, també existeixen grans diferències entre homes i dones, que són les que sovint tenen menys accés a l'ensenyament.^[3] Segons la Unesco, es calcula que l'any 2008 hi havia uns 774 milions de persones adultes analfabetes (aproximadament un de cada cinc adults).^[4] L'opacitat de les dades de determinats governs no ajuda a la detecció i solució del problema. Els països de l'antic bloc soviètic són dels que més esforços van fer en aquest camp. La meitat dels infants de 10 anys als països amb ingressos baixos o mitjans en 2020 no sabien llegir ni entendre un text simple, i aquesta xifra arribava al 87% a l'Àfrica subsahariana.^[5]

Determinats tècnics diferencien entre analfabetisme i illetrisme. Una persona illetrada pot entendre un missatge simple, copsa el mecanisme de la lectoescriptura, però no pot arribar a la idea central d'un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix (manca de vocabulari i de comprensió lectora). L'illetrisme és molt més difícil de mesurar i afecta també zones desenvolupades. Va molt lligat amb la qualitat de l'educació.

El Dia internacional de l'alfabetització se celebra el dia 8 de setembre.