Back Quercus ilex AN سنديان أخضر Arabic سنديان اخضر ARZ Quercus ilex AST Daş palıd Azerbaijani داش پالید AZB Каменен дъб Bulgarian Hrast crnika BS Quercus ilex CEB Leccia Corsican
Quercus ilex  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | fusta d'alzina |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 62537 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus ilex L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Ilex |
| Distribució | |
 En verd: Quercus ilex subsp. ilex. En ataronjat: Quercus ilex subsp. rotundifolia. | |
.svg){kind=icon}
L'alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.),[1] també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner,[2] aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí * ĭlĭcīna o * ēlĭcīna, derivat d'ilex "alzina". Aglaner "que fa glans" és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Belloter "que fa bellotes" deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l'àrab ballūṭa.[3]
És un arbre de talla mitjana que pot assolir els 25 m d’alçada. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després es va eixamplant fins a quedar finament amb forma arrodonida-aixafada. L’alzina és l’arbre més representatiu de la Península Ibèrica.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 94-95. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ DCVB, DIEC
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.