Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 93,058 Da |
Descobridor o inventor | Otto Unverdorben, Friedlieb Ferdinand Runge, Carl Julius Fritzsche i Nikolai Zinin |
Trobat en el tàxon | |
Rol | cancerigen i carcinogen ocupacional |
Estructura química | |
Fórmula química | C₆H₇N |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,02 g/cm³ (a 20 °C, líquid) |
Solubilitat | 4 g/100 g (aigua, 20 °C) 34 g/L (aigua, 20 °C) |
Moment dipolar elèctric | 1,13 D |
Punt de fusió | −6 °C −6 °C −6,02 °C |
Punt d'ebullició | 184 °C (a 760 Torr) 184 °C 184,17 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 1,13 D |
Pressió de vapor | 0,6 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 1,3 vol% |
Límit superior d'explosivitat | 11 vol% |
Dosi letal mínima | 180 ppm 250 ppm 200 mg/kg 100 mg/kg 500 mg/kg 1.540 mg/kg 100 mg/kg 1 g/kg 350 mg/kg 150 mg/kg |
Dosi letal mediana | 2.500 mg/m³ 175 ppm 250 ppm 100 mg/kg 368 mg/kg 420 mg/kg 64 mg/kg 195 mg/kg 400 mg/kg 500 mg/kg 464 mg/kg 750 mg/kg 250 mg/kg 562 mg/kg 254 mg/kg 1.290 mg/kg 0,82 mg/kg 1.400 mg/kg 200 mg/kg 250 mg/kg (Rata, via oral) |
Temperatura d'autoignició | 615 °C |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 19 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) 2 ppm (, Egipte, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Alemanya, Corea del Sud, Mèxic, Perú, Suïssa) 1 ppm (, Dinamarca, Islàndia, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Regne Unit) 8 mg/m³ (, Hongria) 0,2 mg/m³ (, Índia) 5 mg/m³ (, Polònia) 0,1 mg/m³ (, Rússia) 1 mg/m³ (, Països Baixos) 5 ppm (, Filipines, Turquia) |
Límit d'exposició a curt termini | 10 ppm (Àustria) 4 ppm (Finlàndia, Suïssa) 32 mg/m³ (Hongria) 5 ppm (Mèxic) 20 mg/m³ (Polònia) 0,3 mg/m³ (Rússia) 2 ppm (Suècia) |
Límit d'exposició sostre | 0 mg/m³ (cap valor) |
Punt d'inflamabilitat | 158 °F 76 °C |
IDLH | 381 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
Class IIIA combustible liquid |
L'anilina, també coneguda com a fenilamina o aminobenzè, és un compost orgànic líquid. Es va destil·lar per primera vegada el 1826 i és la primera matèria de centenars de productes intermedis en la indústria de colorants.[1]
S'embruneix a l'aire i a la llum i té una olor característica.[2] No s'evapora fàcilment a temperatura ambient. L'anilina és lleugerament soluble en aigua i es dissol fàcilment en la majoria dels dissolvents orgànics.
L'anilina es fa servir per fabricar una àmplia varietat de productes com ara l'escuma de poliuretà, productes químics agrícoles, pintures sintètiques i colorants industrials, antioxidants, estabilitzadors per a la indústria del cautxú, herbicides, vernissos i explosius. Colorants a base d'anilina es fan servir per tenyir a la massa l'anomenada pell anilina.[3] Pel color negre, per exemple, es fa servir la nigrosina o negre d'anilina,[4] resultat de l'oxidació, mitjançant el dicromat de diverses molècules d'anilina.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades pedrola