Animals (disc)

Animals

Tipus	àlbum d'estudi
Artista	Pink Floyd
Publicat	23 de gener del 1977 (UE) 2 de febrer del 1977 (EUA)
Enregistrat	Abril 1976 – Novembre 1976 als Britannia Row Studios
Gènere	Rock progressiu
Durada	41:41
Llengua	anglès
Discogràfica	Harvest (GB) EMI (GB) Columbia (EUA) Capitol (EAU)
Productor	Pink Floyd Allmusic [1] Blender [2] Robert Christgau (B+) enllaç [3] Pitchfork Media [4] Rolling Stone (desfavorable)[5] Yahoo! Music (favorable) enllaç
Format	estríming de música
Cronologia
← Wish You Were Here (1975) The Wall (1979) →

Animals fou el desè disc d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd, que va sortir al mercat en plena onada punk, l'any 1977, a través d'Harvest/EMI al Regne Unit i de Columbia Records als Estats Units. És un àlbum conceptual que critica de forma mordaç les condicions sociopolítiques de l'Anglaterra dels anys 1970 i que presenta un canvi en l'estil musical del grup respecte al seu anterior treball, Wish You Were Here. Aquest disc es va compondre amb la idea de sorprendre el públic, i en efecte, després del Wish You Were Here, que era ultra progressiu, llis i sense ruptura, el grup i en particular Roger Waters es va reafirmar en aquest estil més agressiu, més fred i sense floritures; una agressivitat que és una característica important dels grups punk.

L'àlbum està inspirat en la novel·la La revolta dels animals, de George Orwell, escrita el 1945. El disc reprèn les grans línies del llibre: el cinisme, l'agressivitat, la crítica a l'home tot utilitzant els arquetipus animals... la humanitat és d'aquesta manera dividida en tres castes que donen títol als temes: «Pigs» (els porcs que es banyen en la luxúria i l'obesitat), «Dogs» (els gossos que busquen el profit i que exerceixen el control de les masses amb una agressivitat digna de les SS) i «Sheeps» (les ovelles que segueixen el poder de manera ofuscada i dòcil). La música segueix en gran part un estil rock i mostra un David Gilmour que imposa la guitarra amb unes interpretacions molt inspirades.

L'enregistrament es va dur a terme als estudis de la banda, Britannia Row, a Londres, i la producció de l'àlbum es va veure esquitxada pels primers signes de discòrdia que diversos anys després culminarien amb la marxa de Richard Wright de la banda. Roger Waters que va triar el concepte definitiu de la portada, amb la producció per part del col·laborador habitual de Pink Floyd, Hipgnosis. Waters volia que representés un conjunt industrial al mig de Londres i així es va triar la Battersea Power Station, a sobre de la qual flota un dirigible amb forma de porc fabricat especialment per a l'ocasió per les indústries Zeppelin. El símbol mostra que des de dalt del cel el porc observa els errors i la decadència de la societat, i aquest porc inflable es va convertir des de llavors en un dels símbols de Pink Floyd.

Va obtenir ressenyes mixtes al Regne Unit, tot i que va assolir el segon lloc de vendes.^[6] També va ser un èxit de vendes als Estats Units, on va arribar a la tercera posició de la llista Billboard 200.^[6] Malgrat que tan sols va romandre a les llistes nord-americanes sis mesos, les vendes constants han aconseguit el certificat de platí en quatre ocasions per part de la RIAA.