Antoni Maria Alcover | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 febrer 1862 Manacor (Mallorca) |
Mort | 8 gener 1932 (69 anys) Palma (Mallorca) |
Sepultura | Cementiri de Manacor |
3r President de l'Institut d'Estudis Catalans | |
1911 – 1918 ← Miquel Arcàngel Fargas i Roca – Josep Puig i Cadafalch → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme i Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | lingüista, romanista, lexicògraf, arquitecte, escriptor, sacerdot catòlic, autor |
Partit | Partit Integrista Partit Maurista |
Membre de | |
Nom de ploma | Jordi des Racó |
Obra | |
Obres destacables |
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista. Per la seva tasca a favor de la llengua catalana, fou anomenat «apòstol de la llengua».[1]
Les principals obres d'Antoni M. Alcover foren el Diccionari català-valencià-balear, el recull Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, La flexió verbal en els dialectes catalans i la direcció i finançament de l'Edició de les Obres de Ramon Llull.