Antonio Canova

Antonio Canova

Retrat d'Antonio Canova
Biografia
Naixement	Antonio Canova 1r novembre 1757 Possagno (Itàlia)
Mort	13 octubre 1822 (64 anys) Venècia (Itàlia)
Sepultura	Tempio Canoviano (en)
Nacionalitat	República de Venècia
Grup ètnic	Italians
Formació	Acadèmia de Belles Arts de Venècia
Activitat
Camp de treball	Escultura
Lloc de treball	Roma Nàpols Viena Venècia
Ocupació	escultor, pintor, arquitecte, dibuixant
Membre de	Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Sant Lluc
Art	Escultura
Gènere	Art figuratiu, nu, escultura, al·legoria, figureta, pintura mitològica, retrat, art sacre i animalística
Moviment	Neoclassicisme
Professors	Giuseppe Bernardi i Giovanni Ferrari
Alumnes	Konrad Eberhard, Pavlos Prosalentis (en) i Raimondo Trentanove
Influències	Fídies
Obra
Obres destacables (1793) Psique reviscolada pel petó de l'amor (1795) Hèrcules i Licas (dècada del 1800) Venus Victrix (en) (1814) Les tres Gràcies (1820) George Washington (en)
Localització dels arxius	Biblioteca i Arxius del Museu de Belles Arts del Canadà
Altres
Títol	Marcgravi
Cònjuge	cap valor
Germans	Giovanni Battista Sartori
Premis
(1822)  honorary citizen of Asolo (en)  Orde de l'Esperó d'Or
Obres destacables
Eros i Psique

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià. És considerat com el màxim exponent del Neoclassicisme italià, i per això ha rebut el sobrenom de el nou Fídies.^[1] També se'l considera l'últim gran artista de l'escultura italiana.

Va ser sobretot el cantor de la bellesa ideal femenina, exempta d'afectació: basta a tal propòsit recordar les obres inspirades per les tres Gràcies i per Hebe, del Museu de Forlì, o també algunes de les seues obres mestres, com ara la Venus sortint del bany, La Venus Itàlica i l'estàtua dedicada a Paulina Borghese. El seu art i el seu geni van exercir una gran i decisiva influència en l'escultura de la seua època.

Va iniciar joveníssim el mateix aprenentatge, desenvolupant-lo exclusivament a la ciutat de Venècia, situada a prop de 80 km de la seua localitat natal, Possagno. A Venècia va començar a esculpir les seues primeres obres. L'ambient venecià va ser per al jove Canova el de la seua formació. Hi va absorbir, especialment durant el seu primer període de producció artística, la influència de l'escultor del segle xvii Gian Lorenzo Bernini, indiscutit mestre de l'estil barroc.

Als vint-i-dos anys es va traslladar a Roma, on va trobar la manera d'identificar i conèixer els principals protagonistes de l'art neoclàssic, inserint-se amb aquests en el clima de capital de la cultura del qual gaudia la ciutat capitolina al segle xviii. Després de la seua mort, i durant tot el segle xix, els crítics van estar d'acord en el fet que, amb Canova, Itàlia va gaudir d'un paper principal en el panorama escultòric europeu, com mai no ho havia fet.