Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Antonio Santi Giuseppe Meucci 13 abril 1808 Florència (Primer Imperi Francès) |
Mort | 18 octubre 1889 (81 anys) Staten Island (Nova York) |
Residència | Staten Island (1850–1888) |
Formació | Acadèmia de Belles Arts de Florència |
Activitat | |
Camp de treball | Electrodinàmica clàssica i químic |
Ocupació | inventor, físic |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Ester Mochi |
Antonio Santi Giuseppe Meucci, comunament denominat Antonio Meucci (Florència, Itàlia 13 d'abril de 1808 - Nova York, EUA 18 d'octubre de 1889) fou un inventor i científic italià, que va inventar el telèfon el 1854. Tot i això, fora d'Itàlia, Alexander Graham Bell va ser reconegut com a inventor del telèfon. Segons va reconèixer el Congrés dels Estats Units el juny de 2002, va ser l'italià Antonio Meucci, i no el britànic Bell, l'autèntic responsable de la invenció del telèfon.
Meucci havia cursat estudis d'enginyeria mecànica a Florència i en la dècada dels anys trenta va emigrar a Cuba en busca de riquesa. No va tenir sort i després de treballar durant alguns anys a l'Havana va emigrar cap a Nova York.
A Cuba, mentre treballava amb malalts reumàtics, als qui aplicava petites descàrregues elèctriques per pal·liar el dolor, va descobrir que la transformació de les vibracions sonores en impulsos elèctrics permetia transmetre la veu a distància, a través d'un conductor. Als anys cinquanta va començar a dissenyar prototips telefònics. Va construir un primer model el 1855 i el 1871 va presentar un model perfeccionat.
El 1874 Antonio Meucci no tenia diners per pagar el manteniment anual de la patent, i el 1876, va llegir als diaris que un tal Alexander Bell havia inventat (i patentat) el telèfon.
Alguns historiadors insinuen que hi va haver un robatori de patent, mitjançant un amic de Bell en l'oficina de patents. Meucci va presentar una denúncia contra Bell, amb la prova dels dissenys patentats antigament i testimonis, però aleshores Bell era molt poderós i finalment Meucci no tan sols va perdre el judici, sinó que Bell el va denunciar per calúmnies. Dos anys més tard, el 1889, Meucci va morir completament pobre i oblidat.