(grc) Ἀποκάλυψις Ἰωάννου (de) Offenbarung des Johannes | |
---|---|
Tipus | llibre de la Bíblia i obra literària |
Fitxa | |
Autor | Joan de Patmos |
Llengua | grec koiné |
Publicació | Imperi Romà |
Format per | 22 |
Dades i xifres | |
Gènere | literatura apocalíptica |
Sèrie | |
Part de | Nou Testament |
Altres | |
Sistema de classificació Dewey (DDC) | 228 |
Identificador Library of Congress Classification | BS2820-BS2825.6 |
L'Apocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC. El Joan a què es refereix el seu nom més habitual és improbable que sigui Joan l'Evangelista, entre d'altres motius per estar escrit en un “grec deficitari i de contingut aparentment febricitant”.[1] També és conegut com a Revelacions de Jesucrist pel títol que al principi es dona a aquest llibre (Ἀποκάλυψις Ἰησοῦ Χριστοῦ [...]) i, en alguns cercles protestants, simplement com a Revelació o Llibre de les revelacions. Pel seu gènere literari, és considerat per la majoria dels erudits l'únic llibre del Nou Testament de caràcter exclusivament profètic.
El llibre tracta, amb un llenguatge profètic i simbòlic, sobre la fi del món,[2] però sobretot de la història present de la comunitat receptora del llibre. Fou escrit a la fi del regnat de Domicià, cap a l'any 95, quan les persecucions romanes contra els cristians, que es negaven a adorar el Cèsar com un déu, es van intensificar.
'Apocalipsi' també és la designació de diversos altres llibres,[2] com ara l'Apocalipsi de Sant Pere, l'Apocalipsi de Sant Pau, l'Apocalipsi de Sant Tomàs, l'Apocalipsi de Clement i el Pastor d'Hermes o Apocalipsi d'Hermes. Tret del de Joan, però, actualment es consideren tots apòcrifs.