Aranyes

Aquest article tracta sobre les aranyes (Araneae). Vegeu-ne altres significats a «Aranya (desambiguació)».

Aranyes

Araneae
Aranya a la seva teranyina
Dades
Font de	seda d'aranya
Malaltia	picada d'aranya i aracnofòbia
Període
Carbonífer superior - recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Chelicerata
Classe	Arachnida
Ordre	Araneae Clerck, 1757
Diversitat
111 famílies, > 40.000 espècies
Nomenclatura
Sinònims	Araneida
Subordres
Mesothelae Mygalomorphae Araneomorphae

Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí. Les aranyes viuen a tots els continents tret de l'Antàrtida, i s'han establert en gairebé tots els nínxols ecològics, tret de la mar i l'aire. Fins al novembre de 2023, hi ha reconeguts 4.356 gèneres i 51.770 espècies d'aranyes, agrupades en 136 famílies.^[2] Tanmateix, existeix un debat dins la comunitat científica sobre com caldria classificar tots els gèneres, com ho demostra el fet que s'hagin publicat més d'una vintena de classificacions des de l'any 1900.^[3]

Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes, prosoma o cefalotòrax i l'opistosoma o abdomen), i estan units per un petit pedicel cilíndric. Excepte el grup més primitiu, els mesotels, les aranyes tenen el sistema nerviós més centralitzat de tots els artròpodes, car els seus ganglis estan fusionats en una massa al cefalotòrax. A diferència de la majoria d'artròpodes, les aranyes no tenen músculs extensors a les cames, de manera que les estenen per pressió hidràulica.

El seu abdomen presenta apèndixs que han estat modificats en fileres que secreten seda de com a mínim dos tipus,^[4] malgrat que no totes les espècies construeixen una teranyina. Les teranyines varien molt en mida, forma i quantitat de fil utilitzat. Sembla que la teranyina en forma d'espiral circular podria ser una de les formes més primitives, i les aranyes que produeixen teranyines enredades són més abundants i diverses que els aranèids. Al període Devonià aparegueren aràcnids semblants a aranyes, dotats d'«aixetes» productores de teranyina, però aquests animals aparentment mancaven de fileres. S'han identificat aranyes veritables en roques del Carbonífer (fa entre 318 i 299 milions d'anys), que són molt similars als representants del subordre vivent més primitiu, el dels mesotels. Els grups principals d'aranyes modernes, els migalomorfs i els araneomorfs, aparegueren per primer cop al període Triàsic, fa més de 200 milions d'anys.

El 2008 se'n descrigué una espècie herbívora,^[5] però totes les altres espècies conegudes són predadores que s'alimenten principalment d'insectes i altres aranyes, tot i que algunes espècies grans també cacen ocells i sargantanes. Les aranyes utilitzen un ampli ventall d'estratègies per capturar les seves preses: caçar-les en teranyines enganxifoses, lligant-les amb fils enganxifosos, imitant la presa per evitar ser detectades, o perseguint-les. La majoria detecten les preses principalment per detecció de les vibracions, però les caçadores actives tenen una bona vista, i les caçadores del gènere Portia mostren senyals d'intel·ligència en la seva elecció de tàctiques i la capacitat de crear-ne de noves. El tracte digestiu de les aranyes és massa estret perquè hi passin sòlids, de manera que liqüifiquen l'aliment amb enzims digestius i el molen amb la base dels pedipalps, car manquen d'autèntiques mandíbules.

Els mascles s'identifiquen per mitjà de ritus complexos de festeig per evitar que les femelles se'ls mengin. Els mascles de la majoria d'espècies sobreviuen uns quants aparellaments, limitats sobretot per la seva escassa longevitat. Les femelles teixeixen recipients pels ous, cadascun dels quals pot contenir centenars d'ous. Les femelles de moltes espècies cuiden les cries, duent-les a sobre o compartint-hi aliment. Una minoria d'espècies són socials, i construeixen teranyines comunes que poden allotjar entre unes poques aranyes i 50.000 individus. El comportament social va d'una tolerància precària, com en les agressives aranyes viudes, fins a una caça cooperativa i un repartiment del menjar. Tot i que la majoria d'aranyes viuen un màxim de dos anys, les taràntules i altres aranyes migalomorfes poden viure fins a 25 anys en captivitat.

Mentre que el verí d'algunes espècies és perillós pels humans, els científics investiguen actualment l'ús del verí de les aranyes en la medicina i com a pesticida no contaminant. La teranyina proporciona una combinació de lleugeresa, força i elasticitat que és superior a la de materials sintètics, i s'han inserit gens relacionats amb la producció de teranyina en mamífers i plantes per a comprovar si es poden utilitzar com a fàbriques de teranyina. Com a resultat de la seva gran varietat de comportaments, les aranyes han esdevingut símbols comuns en l'art i la mitologia, representant diverses combinacions de paciència, crueltat i poders creatius.