Arc de mig punt

Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles)
Parts d'un arc de mig punt
Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín.

L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).[1][2] La seva projecció lineal a l'espai genera la volta de canó. És l'arc més utilitzat en l'arquitectura romana i l'art romànic.[3]

L'arc de mig punt va començar a usar-se a Mesopotàmia (arquitectura neobabilònica) durant el tercer mil·lenni aC. Pel que sembla, de l'arquitectura etrusca va passar a l'arquitectura romana, que el va difondre per Europa i el Mediterrani. Antigament solia estar format per dovelles d'adob, maons o pedra.

Des del punt de vista de la resistència de materials, la geometria i característiques d'un arc de mig punt fan que tots els seus punts treballin en compressió. Cada dovella presenta un estat similar al d'una falca comprimida a les cares laterals.


Developed by StudentB