Per a altres significats, vegeu «Argentina (desambiguació)». |
República Argentina (es) | |||||
Tipus | estat sobirà, país, república federal, nació i estat confessional | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Himne Nacional Argentí | ||||
Lema | «Amb unió i llibertat» | ||||
Epònim | argent | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Buenos Aires | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 47.327.407 (2022) (17,02 hab./km²) | ||||
Gentilici | argentí | ||||
Idioma oficial | castellà (de facto) | ||||
Religió | Església Catòlica | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 2.780.400 km² | ||||
Punt més alt | Aconcagua (6.961 m) | ||||
Punt més baix | Laguna del carbón (−105 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 9 juliol 1816 | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | república federal | ||||
Òrgan executiu | Govern de l'Argentina | ||||
Òrgan legislatiu | Congrés de la Nació Argentina , | ||||
• President | Javier Milei (2023–) | ||||
Màxima autoritat judicial | Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina | ||||
Membre de | |||||
PIB nominal | 487.227.125.386 $ (2021) | ||||
Moneda | peso argentí | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .ar | ||||
Prefix telefònic | +54 | ||||
Telèfon d'emergències | 911, 100, 117 i 101 | ||||
Codi país | AR | ||||
Lloc web | argentina.gob.ar |
L'Argentina[1] (en castellà, Argentina), oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital. Limita al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oceà Atlàntic, i a l'oest amb Xile, amb el qual comparteix el sud de la serralada dels Andes.
Amb una superfície de 2.766.890 km², l'Argentina és el vuitè país més gran del món, tot i que reclama 969.464 km² de l'Antàrtida Argentina, en conflicte amb els territoris reclamats per Xile i el Regne Unit. L'Argentina també reclama la sobirania dels territoris britànics de les Illes Malvines i les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. Té una població de quaranta milions d'habitants, el que el 1999 en feia el quart país castellanoparlant més poblat del món, després de Mèxic, Espanya i Colòmbia.[2]
Abans de l'arribada dels conqueridors espanyols el segle xvi, el territori de l'actual Argentina ja era habitat per diversos pobles indígenes. La regió nord-occidental havia estat conquerida i habitada pels inques, tot i que altres pobles es van resistir a la invasió, en establir-hi senyorius independents. Els primers invasors van arribar el 1516 al Riu de la Plata, i el territori va començar a ser habitat per colons espanyols governats des del Virregnat del Perú. El 1776 la corona espanyola va crear el Virregnat del Riu de la Plata, entitat que, a partir de la Revolució de Maig del 1810, va esdevenir un Estat independent amb el nom de Províncies Unides del Riu de la Plata. La declaració oficial d'independència, del 9 de juliol del 1816 i la derrota militar de les forces espanyoles el 1824 formalitzaren el naixement de l'Estat federal que en l'actualitat es coneix com l'Argentina. Per al començament del segle xx, malgrat la desigualtat social, l'Argentina s'havia convertit en una de les deu nacions més pròsperes del món, i va rebre, en proporció a la seva població d'aleshores, d'uns cinc milions d'habitants, un gran nombre d'immigrants de diverses nacions europees, principalment d'Itàlia i Espanya. L'Argentina va alternar governs democràtics i dictadures militars, fins al 1983 data de l'establiment de la democràcia actual. L'economia, molt afectada per diverses crisis econòmiques greus durant el segle xx, va entrar en una gran recessió al començament del segle xxi, de la qual, tanmateix, s'ha recuperat ràpidament, consolidant-se com un dels països més pròspers de l'Amèrica Llatina actual.
L'Argentina en l'actualitat és un país de renda mitjana-alta o mercat emergent, segons la classificació del Banc Mundial, la 30a més gran del món en termes nominals, o la 23a en paritat de poder adquisitiu,[3][4] i la tercera més gran d'Amèrica Llatina, després del Brasil i Mèxic. Amb l'Uruguai i Xile, té un dels nivells de desenvolupament humà més elevats de la regió. El país és membre ple del Mercat Comú del Sud (Mercosur).