Arianisme

Part d'una sèrie sobre
Cristianisme oriental
Principals comunions Ortodòxia Ortodòxia oriental (copta, Tewahedo Ortodox - etíop i eritreu -, armènia, Cilícia, siríaca, índia) Catolicisme oriental (ucraïnesa, siro-malabar, maronita, melquita, armènia, caldea, siro-malankara, rutena, hongaresa, eslovaca, siríaca, copta, eritrea, romanesa, etíop, italo-albanesa, serbo-croata, russa, macedònia, albanesa, belarussa, búlgara, grega, altres) Església d'Orient (assíria i antiga)
Comunions independents Vells creients Cristianisme espiritual rus
Protestantisme oriental Església Evangèlica Armènia Església Evangèlica Assíria Església Pentecostal Assíria Església Oriental dels Creients (Índia) Comunitat de Ritu Oriental a Alemanya i la República Txeca Església Evangèlica Baptista de Geòrgia Església Evangèlica d'Egipte (Sínode del Nil) Església Evangèlica de Romania Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia Església Evangèlica Ortodoxa Església Protestant Evangèlica de Kosovo Església Siríaca de Mar Thoma P'ent'ay - Esglésies Evangèliques Etíop o Eritrea Església Evangèlica Russa Societat per l'Anglicanisme de Ritu Oriental Església Evangèlica de Sant Tomàs de l'Índia Confraria de Sant Valentí Església Luterana Ucraïnesa
Ritus litúrgics orientals alexandrí copte ge'ez antioquè siríac occidental malankar armeni bizantí siríac oriental malabar Litúrgia catòlica oriental
Controvèrsies principals arianisme nestorianisme monofisisme miafisisme diofisisme Henòtic cesaropapisme Tres Capítols monoenergisme monotelisme dioenergisme diotelisme iconoclàsia Filioque paulicianisme bogomilisme hesicasme Protestantisme oriental
Tradicions grega melquita russa siríaca
Altres aspectes Cristologia História del Cristianisme oriental Litúrgia divina Misticisme cristià Monasticisme Índex d'articles relacionats Cristianisme occidental
Portal del Cristianisme

L'arianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del segle iv considerat heretgia pel catolicisme. Es basa a negar la divinitat de Jesús com a fill de Déu,^[1] doctrina condemnada al concili de Nicea (entre d'altres), després del qual perdé seguiment a Orient, si bé continuà gaudint de popularitat entre els pobles germànics fins al segle vii.

El seu iniciador, Arri, era un capellà d'Alexandria, probablement d'origen libi. Ell i els seus deixebles i simpatitzants mantenien que Jesús era fill de Déu, però no Déu mateix. Un dels primers i probablement el més important punt del debat entre els cristians d'aquesta època va ser el tema de la divinitat de Crist, que va tenir el seu origen quan l'emperador Constantí necessitava imposar el cristianisme a la població romana (de religió romana) per renovar-la moralment. L'arrianisme va ser condemnat com a heretgia inicialment en el Primer concili de Nicea (325) i, després de diverses alternatives en les quals era successivament admès i rebutjat, va ser definitivament declarat com herètic al Primer concili de Constantinoble (381). No obstant això van continuar les lluites entre catòlics i arrians, es va mantenir com a religió oficial d'alguns dels regnes establerts pels gots a Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Al Regne visigot de Toledo va perviure com a mínim fins al III concili de Toledo (589), durant el regnat de Recared I, que es va convertir al catolicisme, i s'extingí posteriorment.

L'arrianisme és definit com aquells ensenyaments defensats per Arri oposats al dogma trinitari determinat en els dos primers concilis ecumènics i mantingut en l'actualitat per l'Església catòlica, les esglésies ortodoxes orientals i la majoria de les esglésies protestants. Aquest terme també es fa servir de vegades de manera inexacta per a al·ludir genèricament a aquelles doctrines que neguen la divinitat de Jesucrist.