Arioso

En música clàssica, un arioso, és una forma musical per a veu de solista, que ocupa la plaça intermediària entre el recitatiu, de naturalesa narrativa, i la ària, més musical. L'arioso va aparèixer en el transcurs del segle xvi, al mateix temps que la monodia acompanyada i l'òpera, de la qual és indissociable. És usat, no només a el cant líric, sinó en qualsevol gènere musical on hi ha un relat o el desenvolupament d'una acció dramàtica, com la cantata, l'oratori, etc. S'assembla al recitativo accompagnato, amb el qual sovint es confon.

Un exemple d'arioso el trobem a La flauta màgica de Mozart, al final del primer acte. Amb caràcter d'andante, ho canta un sacerdot (Sprecher): «Sobald dich führt des Freundschaft Hand ins Heiligtum zum ew'gen Band».