Back Ærkebispedømmet Bremen Danish Erzbistum Bremen German Bremeni peapiiskopkond Estonian Archevêché de Brême French Aartsbisdom Bremen Frisian Keuskupan Agung Bremen ID Arcidiocesi di Brema Italian Brēmenes arhibīskapija Latvian/Lettish Arzbisdom Bremen NDS Aartsbisdom Bremen Dutch
| ||||
|
| ||||
| ||||
 Arquebisbat de Bremen al Sacre Imperi Romà (al 1648), la seu episcopal (a Vörde) apareix en vermell. | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Bremen (seu del capítol) Vörde (seu del govern des de 1219) Basdahl (seu de la Dieta) | |||
| Idioma oficial | Baix Saxó, Frisó, Alemany | |||
| Religió | Catolicisme fins a 1540s, després luteranisme; alguns jueus | |||
| Moneda | Reichstàler, marc de Bremen | |||
| Període històric Edat mitjana | ||||
| Trencament del ducat de Saxònia | 1180 | |||
| Bremen esdevé de facto independent | 1186, especialment des de 1360s | |||
| Conquerit per la Lliga Catòlica (1609) | Estiu de 1627 | |||
| Conquerit per Suècia, Bremen i Lübeck | 10 de maig de 1632 | |||
| Conquerit per Suècia | 13 d'agost de 1645 | |||
| Secularitzat com el Ducat de Bremen | 1648 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Principat electiu Teocràcia | |||
| Príncep-arquebisbe, administrador, o capítol (e seu vacant) | ||||
| • 1180–1184: | Príncep-arquebisbe Siegfried | |||
| • 1185–1190: | Príncep-arquebisbe Hartwig II | |||
| • 1596–1634: | Admin. John Frederick | |||
| • 1635–1645: | Admin. Frederic II | |||
L'arquebisbat de Bremen i l'arxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen (alemany)— fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994. Va existir com a diòcesi i arxidiòcesi a l'edat mitjana (787-1566/1648) i una part de l'arxidiòcesi va formar des de 1180 a 1648 un estat eclesiàstic (continuat sota altres noms fins a 1823), el sobirà del qual fou el Príncep-Arquebisbe de Bremen (Erzstift Bremen) dins del Sacre Imperi Romanogermànic. El principat -arquebisbat consistia més o menys d'un terç del territori diocesà. La ciutat de Bremen era de facto (des de 1186) i de iure (des de 1646) cap del principat-arquebisbat però no pertanyia a aquest i si a l'arxidiòcesi. La majoria del principat-Arquebisbat eren les terres a l'àrea al nord de la ciutat de Bremen, entre els rius Weser i Elba. Fins i tot més confós era que parts del principat -arquebisbat no pertanyien a l'arxidiòcesi de Bremen sinó a la veïna diòcesi de Verden, més o menys un 10% del seu territori diocesà.
Cada bisbat principat tenia l'estatus d'una propietat Imperial (Reichsstand, en plural: Reichsstände), cada un del qual era representat en la Dieta (Reichstag) del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1500 el Principat-Arquebisbat de Bremen era pat del Cercle de Saxònia alemany Sächsischer (més tard el Cercle de Baixa Saxònia, alemany Niedersächsischer Kreis), una estructura administrativa de l'Imperi. El Principat-Bisbat de Verden, d'altra banda, pertanyia al Cercle de Renània-Westfàlia (Niederrheinisch-Westfälischer Kreis, col·loquialment cercle westfalià) i enviava el seu propi representant a la Dieta. Fins i tot quan es governaven els dos bisbats principats en unió personal, per mantenir els dos seients a la Dieta, no eren mai formalment units com unió real. El mateix va passar amb els ducats de Bremen i Verden col·lectivament governats (Herzogtümer Bremen und Verden col·loquialment Herzogtum Bremen und Fürstentum Verden que emergia el 1648 de la secularització dels dos principats-bisbats.