Archaeoceti | |
---|---|
Fòssil de Basilosaurus al Museu Nacional d'Història Natural (Washington) | |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Parvordre | Archaeoceti Flower, 1883 |
Els arqueocets (Archaeoceti, «balenes antigues»), o Zeuglodontes en la literatura antiga, és un grup parafilètic de cetacis primitius que van viure des de l'Eocè primerenc fins a l'Oligocè final (fa 50 a 23 milions d'anys).[1]
Representant la radiació dels cetacis més primerenques, inclouen les etapes amfibies inicials en l'evolució dels cetacis, per tant són els avantpassats dels dos subordres de cetacis moderns, Mysticeti i Odontoceti.[2] Aquesta diversificació inicial es va produir a les aigües poc profundes que separaven l'Índia i Àsia fa entre 53 i 45 milions d'anys, donant lloc a unes 30 espècies adaptades a una vida totalment oceànica. L'ecolocalització i l'alimentació per filtració van evolucionar durant una segona radiació que va ocòrrer fa entre 36 i 35 milions d'anys.[3]
Tots els arqueòcets de l'Ipresià (56-47,8 milions d'anys) i la majoria del Lutecià (47,8-41,3 milions d'anys) es coneixen exclusivament de l'Indo-pakistan, però els gèneres del Bartonià (41,3-38,0 milions d'anys) i Priabonià (38,0-33,9 milions d'anys) són coneguts arreu de la Terra, inclosos Amèrica del Nord, Egipte, Nova Zelanda i Europa. Tot i que no hi ha consens sobre el mode de locomoció del qual eren capaços els cetacis durant el Lutecià tardà, era molt poc probable que estiguessin tan ben adaptats a l'oceà obert com els cetacis actuals. Probablement van arribar fins a Amèrica del Nord al llarg de les aigües costaneres, ja sigui al voltant d'Àfrica i cap a Amèrica del Sud, o més probablement, sobre el mar de Tetis (entre Euràsia i Àfrica) i al llarg de les costes d'Europa, Groenlàndia i Amèrica del Nord.[4]
Els arqueocets són parafilètics en relació amb els seus descendents actuals, els Neoceti (neocets). Els neocets estan formats per dos subgrups, les balenes dentades (odontocets) i les balenes amb barba (misticets).[5][6]
Anteriorment es creia que evolucionaren dels mesoníquids, però dades més recents indiquen que comparteixen un avantpassat comú amb els artiodàctils i tenen una relació propera amb la família dels hipopòtams.