Back Kuns Afrikaans Kunst ALS Кееркемел ALT ሥነ ጥበብ Amharic Arte AN कला ANP فن Arabic فن ARY فن ARZ কলা Assamese
|
Per a altres significats, vegeu «Art (desambiguació)». |
| Art |
|---|
 |
| Història |
| Arquitectura · Pintura · Escultura · Literatura · Cinema · Fotografia · Música · Teatre |
| Escoles i historiografia |
| Mètode d'investigació |
| Hermenèutica · Interpretació · Observació · Cerca biogràfica · Cerca històrica · Comparació |
| Àrees d'estudi |
| Contingut |
| Art europeu · Art asiàtic · Art africà · Art precolombí · Art oceànic · Art prehistòric · Art antic · Art modern · Art contemporani |
| Conceptes |
| Portal de les arts |
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, la dansa, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers éssers humans l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.[1]
Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com «una facultat especial de la ment humana per ser classificat al costat de la religió i la ciència».[2]
L'art s'estudia des de diverses disciplines. L'art, entès com a manifestació de l'activitat humana, és susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva filosòfica —per exemple, com el raonament de l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep—, psicològica —els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva gènesi—, o sociològica —l'art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials. La més difosa, però, és la perspectiva històrica que s'estudia des de la història de l'art.
La naturalesa de l'art ha estat descrita per Richard Wollheim com «un dels més difícils dels problemes tradicionals de la cultura humana».[3] S'ha definit com un vehicle per a l'expressió o la comunicació d'emocions i idees, un mitjà per explorar elements formals i com a mimesi o representació.[4] Lleó Tolstoi identificava l'art com un ús de mitjans indirectes perquè una persona es comuniqués amb una altra.[4] Benedetto Croce i Robin George Collingwood defensen la visió idealista que l'art expressa emocions i que l'obra d'art, essencialment, existeix en la ment del creador.[5][6] La teoria de l'art com a forma té les seves arrels en la filosofia d'Immanuel Kant i va ser desenvolupada durant el segle xx per Roger Eliot Fry i Clive Bell.[4] L'art com a mimesi o representació té profundes arrels en la filosofia d'Aristòtil.[4] Més recentment, els pensadors influïts per Martin Heidegger han interpretat l'art com el mitjà pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitjà per a l'expressió i la interpretació.[7]
- ↑ Sureda 1988 Vol. I: pàg. 26
- ↑ Gombrich, Ernst. "Press statement on The Story of Art Arxivat 2008-10-06 a Wayback Machine.". The Gombrich Archive, 2005. Consultat el 18 gener 2008.
- ↑ Richard Wollheim. Art and its objects, pàg. 1, 2a edició, 1980, Cambridge University Press, ISBN 0521 29706 0
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Jerrold Levinson, The Oxford Handbook of Aesthetics, Oxford university Press, 2003, pàg. 5. ISBN 0-19-927945-4
- ↑ Levinson, Jerrold. The Oxford Handbook of Aesthetics (en anglès). Oxford university Press, 2003, p. 16. ISBN 0-19-927945-4.
- ↑ Punt de vista de R.G. Collingwood expressat a l'obra The Principles of Art. Vegeu Wollheim, op. cit., 1980 pàg. 36-43
- ↑ Martin Heidegger. "The Origin of the Work of Art". A Poetry, Language, Thought, (Harper Perenniel, 2001). Vegeu també Maurice Merleau-Ponty, "Cezanne's Doubt", a The Merleau-Ponty Aesthetics Reader, Galen Johnson i Michael Smith (eds), (Northwestern University Press, 1994) i John Russon, Bearing Witness to Epiphany, (State University of New York Press, 2009).