L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del segle xx. És una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle xx.[1]
L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa[2] i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions, en un anhel d'atènyer l'absolut plàstic. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color i desemboquen en l'anomenada abstracció lírica o informalisme, o bé a partir de l'estructuració cubista, que dona lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.